Uns 700 alumnes de centres de secundària de la ciutat s'han concentrat aquest dijous davant l'Ajuntament de Manresa en l'acte institucional de commemoració del 25-N a Manresa. L'acte, que s'ha dut a terme a les 12 del migdia a la plaça Major, ha comptat també amb el Consell Municipal de la Dona, a més a més del públic general.
Enguany el consistori ha posat l'accent en el públic adolescent i jove, que tindrà un paper destacat en les principals activitats. A part dels parlaments institucionals, s'ha llegit el manifest guanyador contra la violència masclista, escollit en el concurs que s’ha fet a diversos instituts de la ciutat. La guanyadora ha estat Abril Hortal Elvira, una alumna de 4t de la Joviat. Durant el discurs, la jove ha parlat sobre el silenci que envolta la violència de gènere i ha instat les dones a "alçar la veu".
La regidora Cristina Cruz, que també ha estat l’encarregada de conduir l’acte, ha iniciat les intervencions agraint la presència dels centenars d’estudiants assistents a la plaça i els ha recordat que “sou la generació més sensibilitzada contra la violència masclista” i els ha animat a continuar treballant per “construir una societat més justa, més lliure per tots i totes”.
Durant l'acte també hi ha hagut l’actuació del Cor de Dones i l’acció artística “Resiliència” a càrrec de Laia Rivero Prieto.
El parlament de cloenda ha anat a càrrec de l’alcalde Manresa, Marc Aloy Guàrdia, qui ha recordat que “a Manresa, som pioners a tenir una regidoria de Feminismes i LGTBI, i tenim un Servei d’Informació i Atenció a la Dona, que acumula una trajectòria de més de 25 Anys”. L’alcalde ha demanat que els homes “siguem part activa per promoure el canvi d’actitud i establir la cultura de la igualtat”. Marc Aloy ha subratllat que “si volem una ciutat realment lliure i democràtica no podem permetre que les dones tinguin por, i menys que pateixin violència, no podem permetre cap agressió ni intimidació”.
L’acte ha finalitzat amb una bella i emotiva acció artística de dansa a càrrec de Laia Rivero Prieto, amb la cançó “Maria se bebè las calles”, de Pasión Vega.
Manifest guanyador del concurs del 25-N, escrit per Abril Hortal Elvira
Companys i companyes, avui som aquí per lluitar en contra d'una idea, en contra d'uns ideals, en contra d'allò que ens fa mal a tots i cadascun de nosaltres, encara que no en siguem conscients. Una violència que ha sigut acceptada a la nostra societat durant generacions, però que nosaltres estem disposats a corregir. La violència de gènere.Abans de parlar de la violència, parlem d'un altre terme important; el silenci. A alguns de nosaltres, aquesta paraula ens transmet pau, tranquil·litat, allò que triem no dir, guardar per nosaltres. Però una mateixa paraula pot tindre milers de significats per cadascun de nosaltres. Per desgràcia, al món on vivim, el silenci proporciona una falsa sensació de seguretat. Milions de dones viuen sota un silenci carregat de paraules perdudes per culpa de la repressió a la qual estan sotmeses. Milions de dones, no trien com vestir-se. Milions de dones, no trien les seves companyies. Milions de dones, no trien estar callades. I aquests milions de dones, són invisibles fins que les trobem mortes a les seves llars, assassinades per un marit que les estimava molt. Però el pitjor silenci de tots, és el silenci dels testimonis, d'aquelles persones que simplement callen i fan veure que no passa res al seu voltant. I tots som testimonis, tant homes com dones. El silenci és una prova de conformitat davant aquests abusos, i no podem continuar callant. Hem d'alçar la veu, tot i que suposi un canvi. Aquest canvi comença a casa, comença a l'escola... El canvi de veritat sorgeix arran d'una bona educació. Els actes de violència cap a les dones són a causa d'ignorància o desinformació, són la conseqüència d'una tradició tan interioritzada, que ni homes ni dones ens qüestionem, i això ha de parar. Per això ara et parlo a tu, nen, noi, home... Sé que tu no tens la culpa directa, sé que tu no has fet res per merèixer que les dones desconfiïn de tu, però tens la possibilitat que aquesta barrera que ha sorgit entre homes i dones els últims anys desaparegui. No causem més discòrdia entre nosaltres, aprenem junts. Perquè aquesta és una lluita per tots, una lluita per la llibertat.
