Josep Vives: «A la ciutat de Buenos Aires coneixen Manresa i el Baxi»

Josep Vives Portell (Manresa, 1965), advocat, periodista, expresident del Bàsquet Manresa, excandidat a l’alcaldia per Convergència, exportaveu del Barça és el nou delegat al Con Sud nomenat pel Govern de la Generalitat per a un mandat de quatre anys. 

Es desperta a Buenos Aires a 2/4 de 7 del matí i el primer que fa és revisar el correu electrònic i les trucades al mòbil perquè a aquella hora són les 10 o les 11 del matí a Catalunya (segons la fase del canvi horari) i ja poden haver passat moltes coses. Viu entre dos continents i dos horaris tractant d’imbricar Argentina, Paraguai, Uruguai i Xile amb Catalunya. 

Com a figura que es troba còmoda a totes les salses -dimarts va dinar amb l’ambaixadora d’Espanya a l’Argentina, Maria Jesús Alonso-, li escau la feina de bastir ponts de tota mena, ja sigui en contacte amb diplomàtics, empresaris, investigadors o, simplement amb algú que s’interessi per la truita de patates que s’està cruspint, amb enyorança, en un restaurant.

Li toca obrir camins.

Sí, sempre amb el rerefons que Catalunya es reconegui com un subjecte en l’àmbit de les relacions internacionals.

És fàcil la tasca?

Bé, els estats es reconeixen entre ells i nosaltres no som un estat, així que encara és més necessari que se’ns escolti i se’ns comprengui a fora.

O sigui, que no és fàcil.

Crec que és important fer-la, dur a terme una feina de formiga dia a dia per anar fent més gran la taca d’oli i propiciar oportunitats que donin fruits teixint complicitats i generant espais de benefici mutu.

Posi un exemple.

A Catalunya falten professionals de l’atenció sanitària, entre altres motius perquè se’n van a fora on troben millors condicions. Això ens ha de fer pensar i veure els vasos comunicants que hi ha al món, on es fabrica talent i com aprofitar-lo. El món s’ha fet molt petit sobretot per a la gent molt jove. Al Con Sud americà, quan es matriculen a Medicina ja tenen al radar anar a treballar als EUA. M’explicava una persona que tenia un fill a Barcelona i l’altre als EUA i que, de cop i volta, casa seva era el món.

Podem dir que la seva feina és propiciar oportunitats.

Sí, i des d’àmbits molt diversos, ja sigui fent de mitjancer perquè l’alcaldessa de Las Condes, de Xile, vagi a Barcelona perquè estan interessats en el nostre model de seguretat preventiva, participant en una jornada de gestió esportiva organitzada per l’empresa AD a la Facultat de Dret de la Universitat de Buenos Aires o assistint a la cimera dels C-40 a Buenos Aires, dedicada a les polítiques mediambientals al món local. Hi van participar els alcaldes i alcaldesses de les ciutats més importants del món, inclosa Barcelona.

A vostè se’l podria definir com un identificador de marcs de col·laboració?

És una manera de dir-ho. En docència hi ha camp per córrer pel que fa a la col·laboració en l’àmbit universitari; a Barcelona hi ha startups argentines, tot un hub tecnològic argentí al qual podem ajudar des de la delegació. A la fira del llibre de Buenos Aires hi hem de ser. És una ciutat plena de llibreries i Catalunya té una forta producció cultural.

Catalunya va deixar bona petjada a l’Argentina?

Tenim molts casals catalans, catorze com a mínim, i el de Buenos Aires és extraordinari. Per a la comunicat catalana d’aquí són molt importants. El Llibre d’Honor del Casal de Catalunya de Buenos Aires s’obre amb un escrit del President Macià de 1928. Quan hi vaig anar i em vam demanar que hi signés jo els vaig dir que jo no era ningú. Van insistir, ho vaig fer amb una il·lusió enorme.

Què volia transmetre?

Que els catalans de fa 100 anys i els d’ara viuen realitats diferents però tenen en comú unes arrels que són les que la delegació vol fer créixer i posar en contacte. Jo m’he trobat a gent que coneix Manresa, que tenen avantpassats de la zona i la tenen identificada. A Buenos Aires coneixen Manresa i el Baxi, també, perquè un dels jugadors més importants de la història del bàsquet argentí, Juan Alberto Espil, va jugar a Manresa. A mi em reconeixen com a bocero (portaveu) del Barça i quan els explico que havia presidit el Bàsquet Manresa me n’adono que el món del bàsquet argentí, que és molt potent, coneix Manresa. 

Com va aterrar a Buenos Aires?

Bé, al primer hotel on vaig anar quan vaig arribar a la ciutat està al costat de la Casa Rosada, seu del Poder Executiu de la República Argentina, al barri de Montserrat. El barri es diu així, entre d’altres coses, perquè l’edifici més antic de Buenos Aires que es conserva és una església aixecada pels jesuïtes, l’església de Montserrat. La influència dels jesuïtes a la ciutat i en tot aquell àmbit és molt important, i per als jesuïtes Montserrat i Manresa són referents. Els lligams amb Manresa i amb Catalunya són molt importants.

Com és un dia qualsevol com a delegat del Govern de la Generalitat al Con Sud?

Em llevo a 2/4 de 7 del matí i el primer que faig és mirar els correus electrònics i el mòbil , perquè amb la diferència horària a Catalunya ja són 4 ó 5 hores més tard. Vaig al gimnàs i a 3/4 de 8 del matí esmorzo i marxo cap a treballar en bus o metro. Tinc 50 minuts de recorregut fins a l’oficina d’Acció, que és on ara sóc.

La delegació del Govern no té una seu pròpia?

No i aquesta és una de les actuacions que jo he de dur a terme, crear un espai físic per a la delegació. Fins ara hem estat inserits a la Xarxa d’Oficines Exteriors de Comerç i Inversions.

I un cop a la feina?

Dimarts vaig dinar amb l’ambaixadora d’Espanya a l’Argentina, Maria Jesús Alonso, que parla un català excel·lent. Ens vam trobar en un acte que organitzava l’ambaixada amb motiu de la visita del ministre d’Exteriors espanyol.

Molta de la seva tasca es du a terme fora de l’àmbit públic?

Sí, més enllà dels actes públics hi ha contactes, trobades per generar coneixences, reunions amb empresaris catalans que tenen interès a fer coses al Con Sud i a l’inrevés; m’he vist amb una promotora cultural que té interès a organitzar un festival de tango a Barcelona igual que amb empreses d’investigació aplicada. Molta feina es fa fora de l’oficina.

Subscriu-te per seguir llegint