L’Agulla ja no té aigua ni peixos, el miler llarg que hi havia eren invasors i no els han salvat

Al llac del parc de l’Agulla de Manresa ja no hi ha aigua. Ni peixos. Aquesta setmana s’ha fet l’extracció, primer, de les nàiades que hi havia a l’aigua i, tot seguit, quan el nivell ja havia baixat al màxim, dels peixos. N’han tret més d’un miler, tots ells d’espècies invasores i que, per tant, s’ha decidit no salvar, incloses les carpes, que són entre nosaltres des de temps dels romans, però que, tot i això, es continuen considerant invasores perquè alteren l’hàbitat i provoquen una degradació de l’entorn. De nàiades n’han recollit més de 600. En aquest cas, s’han conservat en unes condicions semblants a les del llac per retornar-les-hi.

Entre els peixos que han tret els tècnics de l’empresa Phragmites de Santpedor, a qui Aigües de Manresa, responsable del llac al costat de la Junta de la Sèquia, va encarregar aquesta tasca, destaca un silur de prop de cinquanta quilos de pes i gairebé dos metres de llargada. L’extracció dels peixos es va fer a la nit perquè el nivell d’aigua ja estava molt baix i no es va voler esperar a l’endemà, de manera que no hi ha cap imatge d’aquest exemplar i molt poques de l’extracció en general.

S’ha buidat aprofitant unes obres

El buidatge del llac s’ha dut a terme per fer unes obres que, entre d’altres, inclouran canviar la vàlvula de buidat i la que porta aigua cap a la planta potabilitzadora. Per fer-ho, ha calgut que l’aigua, amb una fondària mitjana de quatre metres, marxés del tot. El que es veu des d’aquesta setmana és fang i algun objecte que ha aflorat a la superfície, com un rem.

Que al llac de l’Agulla només hi hagi espècies invasores no és cap novetat. L’any 2011, que era la darrer vegada fins ara que s’havia buidat per fer unes obres de reparació del llit del llac, també es va aprofitar per fer inventari de la fauna, i ja es va poder comprovar que només hi havia peixos d’espècies invasores.

Segons informa Aigües de Manresa, els peixos s’han tret en vida de l’aigua i s’han portat a un centre especialitzat. Sigui com sigui, tant si fan d’aliment a d’altres animals com si els sacrifiquen directament, acabaran morint tots.

Les nàiades s’han salvat perquè són un tipus de mol·lusc d’aigua dolça i estan protegides. Són indicadores de la bona qualitat de l’aigua, ja que són organismes filtradors i al llac n’hi ha una població important. Fins que no es torni a deixar entrar aigua al llac per reomplir-lo, es conserven a la Séquia.

Les espècies autòctones d’aquest tipus d’ecosistemes que hi podria haver són el barb i la bagra.

300 carpes i silurs de mida gran

Dels més de 1.000 exemplars que van treure, uns 300 eren de mida gran: carpa i silur. Les carpes tenien un pes mitjà d’uns 20 quilos. La resta, eren exemplars petits; majoritàriament alburn i també rutil, peix sol i carpes de dimensions més petites.

Són espècies que havien arribat al llac des del riu Llobregat a través de la Séquia, si bé n’hi ha alguna que, segons els tècnics, és estrany que hi arribés per aquesta via, amb la qual cosa, l’altra manera d’anar a parar al llac seria que algú la hi hagués portat directament.

El 2011 les carpes es van salvar

Mentre que el 2011, en el cas de les carpes, les van deixar anar en trams dels rius Llobregat i Cardener, responent a la demanda feta per les societats de pescadors (es van fer vuit viatges amb les cisternes per transportar-les), aquesta vegada no s’ha fet res per reintroduir-les. En aquella ocasió, se’n va encarregar l’Àrea de Pesca Continental de la direcció general del Medi Natural.

Pel que fa a aquesta espècie, com ja es va constatar aleshores, tot i que és entre nosaltres des de l’època dels romans, es continua considerant invasora perquè té un fort impacte en medis aquàtics. Així ho determina el Reial Decret 630/2013 que regula les espècies exòtiques invasores, i el Reglament UE 1143/2014.

El silur i el peix sol són peixos depredadors perquè exerceixen una forta pressió depredadora sobre les comunitats de peixos i altres animals com amfibis, rèptils, ocells i invertebrats; l’alburn i rutil, peixos competidors perquè entren en competència per l’espai i l’aliment amb espècies de peixos autòctons, i la carpa, un peix que altera l’hàbitat i provoca una degradació de l’entorn .

Subscriu-te per seguir llegint