CRÒNICA

LA CRÒNICA DEL PLE | Manual per al desballestament de consensos

La fortalesa de les coalicions tendeix a zero quan s’incrementa la proximitat de les urnes

Marc Aloy (ERC) i Valentí Junyent (Junts) a l’alcaldia | ARXIU/OSCAR BAYONA

Marc Aloy (ERC) i Valentí Junyent (Junts) a l’alcaldia | ARXIU/OSCAR BAYONA / Xavier Domènech

Xavier Domènech

Xavier Domènech

Quan s’apropen eleccions proliferen les inauguracions. Si la rima no és al refranyer, s’hi hauria d’incorporar. A manca d’inauguracions es recorre als anuncis i a les presentacions. Els darrers dies s’ha presentat a Manresa la reforma del carrer Guimerà, tema de portada per al butlletí municipal. S’han anunciat, amb conseller inclòs, millores al servei urbà dels Ferrocarrils de la Generalitat. I s’ha esdevingut l’anunciació del pla de mobilitat. Si tenim en compte que les eleccions són de demà en deu setmanes, no ens ha d’estranyar que tanta presentació faci arrufar el nas als grups municipals que no tenen l’alcaldia. Marc Aloy era (lògicament) al costat del conseller anunciant estacions de tren. Era (lògicament) al costat de la pantalla explicant el nou Guimerà. I era (lògicament) a la presidència del ple municipal quan els seus companys de govern de Junts van decidir plantar-lo i deixar-lo en evidència. La proximitat de les urnes fa que la fortalesa de les coalicions tendeixi a zero.

Del concepte «pla de mobilitat» als ciutadans ens interessa el segon substantiu, la mobilitat. Però tècnics i polítics diuen que cal fer plans per assolir-la. El de Manresa tenia perspectives de consens. Un consens és un «assentiment comú», però aquest va tenir la mala sort o l’astuta previsió de coincidir amb la temporada electoral d’anuncis i presentacions. La fortalesa dels consensos és inversament proporcional a la proximitat de les eleccions; a mesura que aquestes s’apropen la fusta dels acords s’asseca i es torna fràgil, trencadissa i de fàcil combustió. El pla de mobilitat va passar en nou dies del consens a l’amenaça d’aprovar-se per minoria enmig d’un mar d’abstencions.

Els consensos s’aconsegueixen treballant. Poden costar molt de construir i molt poc de trencar. Basta amb un gest mal calculat, mal interpretat, o totes dues coses. Què havia passat en aquest cas? Els manuals diuen que el periodista ha de procurar respondre a cinc preguntes quan explica un fet: Qui, què, quan, com, a on. Anem per pams.

Primer fet. Qui: els regidors de Fem Manresa. Què: decideixen no votar el pla de mobilitat. Quan: dimarts de la setmana passada. Com: reunint-se per debatre-ho. On: en algun lloc de Manresa.

Segon fet. Qui: Gemma Boix, regidora de Fem Manresa. Què: informa de la decisió al regidor de Mobilitat, David-Aaron López, d’ERC. Quan: el mateix dimarts, al vespre. Com: per telèfon. On: és irrellevant si eren a casa o passejant el gos.

Següent capítol conegut. Al cap de dos dies, dijous, es presenta l’acord pel pla de mobilitat a la «sala de (dues) columnes» de l’Ajuntament. Tothom diu meravelles del consens, fins que Gemma Boix ocupa el faristol i fa públic el seu no. Astorament general. General? No! Com a mínim el regidor de Mobilitat ja ho sabia.

Què no sabem? No sabem en quin moment el regidor López va informar el seu alcalde de la trucada de Boix. El mateix vespre? L’endemà, dimecres? Dijous just abans de l’espetec? No sabem com va reaccionar Marc Aloy. Podem especular tant com vulguem sobre les intencions dels protagonistes. Podem sospitar astúcies o podem suposar ineficiències. El que sospitem no altera els fets.

Els fets són que dijous al migdia tothom estava emprenyat amb Fem Manresa pel que consideraven un atac per sorpresa al temple del consens. Però llavors va arribar el comunicat de Fem explicant que ells ja havien avisat dos dies abans. I l’emprenyada va començar a canviar de destinatari per girar-se cap a l’alcalde i el regidor de Mobilitat.

Diumenge aquest cronista va demanar des del diari que algú expliqués l’embolic. No va passar. L’aprovació del pla va ser incorporat com si res a l’ordre del dia del ple municipal de dijous. Unes hores abans de celebrar-se els socialistes van anunciar que la manca d’informació els generava una manca de confiança que els impedia votar a favor. I al darrer moment els de Junts van decidir que si el consens havia saltat pels aires, valia més retirar el tema de l’ordre del dia i provar de reconduir la situació. En altre cas, també s’abstindrien i un pla que buscava la unanimitat no tindria ni tant sols la majoria absoluta.

La situació es va traduir en un retard en l’inici del ple i una pròrroga de mitja hora en l’habitual descans de quinze minuts, just abans de quan tocava debatre i votar l’esca de la discòrdia. Junta de portaveus d’emergència, i l’alcalde anuncia que s’aparca el dictamen i ho tornaran a provar el mes que ve, a veure si s’aconsegueix no llançar aigüera avall l’esforç d’uns mesos en els que «ens hem arremangat».

Fet que ningú no discutia.

Subscriu-te per seguir llegint