«He de mantenir una família i no puc, i per això he vingut a la plataforma a ser ajudat»

«La meva situació a dia d’avui és precària. Estic cobrant 480 euros, no puc pagar el lloguer, tinc dos fills que són amb mi el cap de setmana i amb aquests diners no puc pagar pràcticament res». És la situació del manresà Joan Manzano. Explica que «em vaig quedar sense feina. Sempre he treballat. De fet, he treballat 34 anys i en tinc 32 cotitzats».

L’ajuda que té per subsistir encara se li escurça més perquè 110 euros ja li marxen per pagar un préstec. «He de mantenir una família i no puc, i per això he vingut a la plataforma a ser ajudat».

Manzano va treballar durant 28 anys a una coneguda botiga de roba de Manresa, on va entrar quan tenia 16 anys. Va portar un dels establiments a la capital del Bages, va treballar a Terrassa, a Badalona... «Vaig ser cap de compres, feia esdeveniments, feia fires...». Va arribar un punt, però, «que em vaig cansar i vaig veure que no hi havia res més», i va decidir plegar «per veure què més hi havia al món, però no era la millor època per fer aquest canvi. Ho hauria d’haver fet quinze anys abans. Ho vaig fer massa tard, quan anàvem tots cap per avall. Si ho hagués fet abans encara estaria treballant», comenta.

Sobre la possibilitat de reenganxar-se a la seva antiga professió, fa notar que «ara no es ven la roba que es venia abans i el comercial està una mica venut, en aquest sentit. Hi ha botigues que paguen sous baixos a gent jove i possiblement inexperta. No es valora que hagis estat 30 anys de cara al públic».

El manresà assegura que «els anys 80 i escaig i 90, Manresa era la població amb més comerços per habitant de tota Espanya. A dia d’avui, Manresa és grisa». En culpa l’operació Reforma i l’encariment de la zona blava.