Només el 28% d’usuaris de Càritas Manresa, on s’ha disparat la demanda, tenen una llar estable

Els participants als programes de l’entitat han augmentat un 15% en un any, i els que s’hi han acostat per demanar ajuda, informació o roba de segona mà, un 54%. Tot plegat, en un escenari especialment hostil amb els immigrants, que representen el 96% dels atesos

Ignasi Peramon, Josep Ramon Mora, Mònica Vergés i Fina Tarrés a l’aula on es fa el programa Connectem | G.C. / Gemma Camps

Manresa 28 JUN L 2023 6:25 Actualitzada 28 JUN L 2023 12:17

Mentre augmenta la tendència a assenyalar els immigrants com a causants de tots els mals, propiciada per partits cada cop més ancorats als extrems, hi ha qui fa just el contrari. És el cas de Càritas a Manresa. L’entitat acull persones nouvingudes i procura oferir-los eines per integrar-se i trobar una oportunitat. No és fàcil. La demanda s’ha disparat un 15% en un any, amb la manca d’habitatge com a problema principal. Només un 28% tenen una llar estable. Del 72% que no la tenen, cada cop n’hi ha més que viuen en un habitatge ocupat.

Segons les dades de la memòria corresponent al 2022 de Càritas Arxiprestal a Manresa, aprovada fa un parell de setmanes per l’assemblea de l’entitat, del 2021 al 2022 ha passat d’acollir 849 persones en els projectes que ofereix a 982. Un 15% més. Quant a les accions d’acollida, que compta les persones que s’hi han adreçat per demanar ajuda, informació o roba de segona mà, han passat de 2.465 a 3.820; quasi un 55% més. En aquest cas, pot ser que una mateixa persona hi hagi anat més d’un cop per temes diferents.

També hi ha dades positives, com el salt de les 104 persones inserides laboralment a 127.

En una conversa mantinguda ahir amb Fina Tarrés, directora del consell de Càritas; Ignasi Perramon i Josep Ramon Mora, vocals, i Mònica Vergés, coordinadora a Manresa i referent de Càritas Bages Nord (Santpedor, Sant Fruitós, Navarcles, Artés i Sallent), tots quatre van assenyalar que l’habitatge continua sent el gran problema perquè les persones ateses puguin tirar endavant. No en troben ni les que tenen una situació precària ni tampoc les que refan mínimament la vida. «En el tema immobiliari hi ha molt racisme», constatava Vergés.

Per això es tan important el projecte de Masoveria urbana compartit amb l’Ajuntament. Farrés remarcava la dificultat de trobar pisos. Mora hi afegia que han de tenir el perfil adequat. «No podem fer una rehabilitació. Han de ser 4.000 o 5.000 euros de despesa per pis». L’any passat en van poder fer tres.

Vergés i Mora també esmentaven que, molt sovint, la situació d’irregularitat administrativa fa que persones molt capacitades no puguin desenvolupar aquestes capacitats. Posaven com a exemple el programa Connectem, estrenat el 2022, que ha permès donar feina a dos usuaris amb coneixements informàtics que ara ensenyen a altres usuaris. Un altre nou programa és Coneixem Manresa.

Com a entitat que tracta, sobretot, amb immigrants, és ineludible parlar del rebuig creixent a la societat vers aquestes persones, com han demostrat les darreres eleccions. «Ho veiem amb preocupació perquè es una estat de l’opinió social carregat de prejudicis. El que veiem nosaltres a Càritas és la cara que la gent no veu d’aquesta problemàtica. L’esforç de moltes persones que venen amb ànim de refer les seves vides, que venen d’una situació de dificultat extrema al seu país a treballar, a guanyar-se la vida, a desenvolupar-se com a persones. Veiem el sacrifici i l’esforç que fan. Per tant, som els primers que tenim arguments per contrastar aquesta quantitat de mentides », diu Mora.

La llei d’estrangeria

Persones que arriben a Manresa, reben una ajuda i ja no volen treballar. És una de les brames que corre. «Molta gent desconeix els límits que posa la llei d’estrangeria. Es pensen que la gent d’altres països arriba i que no treballa perquè no vol. Això no és així. Fins que no porten tres anys empadronats, no poden tenir accés a una oferta de treball», explica Farrés. Durant els tres anys es poden formar amb els «pocs» recursos que hi ha a la ciutat, però no poden treballar, «si no és que venen amb contracte des del lloc d’origen». Quan arriben, «tenen accés a la plataforma d’aliments, però no a l’ingrés mínim vital ni a la renda garantida. Si no tens permís de residència, no hi tens accés», recalca Vergés.

«Més debat social»

Per a Mora, «les polítiques que s’estan fent més aviat tendeixen a accentuar la percepció de negativitat que hi ha. És un repte que s’ha d’entomar des d’un concepte bàsic, que és la dignitat de les persones. Si això s’oblida, no tenim a què agafar-nos». Retreu que, a canvi de vots, hi hagi qui «alimenti els instints més baixos de la gent». En contraposició, aposta per «una tasca educativa i més debat social». Parlar-ne «amb transparència» i entendre que «la gent que emet aquests judicis, segurament ho fa perquè té por i inseguretat perquè també té problemes i veu els immigrants com uns competidors o necessita un culpable. No n’hi ha prou amb etiquetar-los d’extrema dreta, s’ha d’intentar entendre’ls», insisteix. Perramon creu que «hi ha una por a la persona estranya, un rebuig a la persona pobra». Farrés hi afegeix els prejudicis al voltant del tema de la inseguretat

[object Object]

Mora explicava ahir que, quan era regidor d’Immigració a l’Ajuntament de Manresa, va reunir-se tota una tarda amb una senyora a qui havien dit que l’Ajuntament donava cada setmana un paquet de tabac als immigrants. «Li vaig proposar parlar-ne, va venir i li vaig explicar com funcionava, però va marxar convençuda que l’enganyava». Vergés va parlar del cas d’una altra senyora que va anar a buscar una cuidadora a Càritas. Van quedar amb ella al domicili amb una treballadora potencial que era del Senegal i «li va canviar la cara». Van fer l’entrevista, la va conèixer i la va contractar. «Al cap dels mesos, aquesta senyora és qui ara explica a les seves amigues que el que tenen són prejudicis. Hi ha moltes pors pel no coneixement».

Subscriu-te per seguir llegint