Educació, versió original i inversió, les claus per fer cine en català en un món globalitzat

Una aposta unànime i contundent per la versió original subtitulada, que estalviaria molts debats estèrils i permetria concentrar les forces en altres aspectes de la creació cinematogràfica. Un clam per encomanar l’amor pel cinema com a part del currículum a les escoles; i la demanda de més inversió per tenir una indústria el màxim de musculada. Capaç de fer-se estimar, no només a Catalunya, sinó a tot el món.

Són les conclusions de la taula rodona que va cloure, ahir, la primera jornada de la 5a edició de la Universitat Catalana d’Estiu a Manresa. Amb l’enunciat «El cinema (en) català en el món globalitzat», hi van participar Judith Colell, directora, guionista i productora de cinema i presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català; i Jaume Roures, productor i director general de Mediapro. Va moderar Esteve Plantada, crític de cinema d’El Temps.

Fargo i Manresa

Per la sessió, que va acollir menys públic de l’esperat, a la qual cosa van contribuir unes condicions meteorològiques adverses, hi van desfilar Indiana Jones, Juan Pilila, Javier Bardem, Alcarràs... Fargo. I Manresa. Roures va afirmar que «ens identifiquem més amb Fargo que amb Manresa» perquè els germans Coen han tingut la capacitat d’acostar la ciutat nord-americana als espectadors, malgrat estigui a milers de quilòmetres. Una metàfora per fer entendre que la militància o l’activisme no són la resposta que ha de buscar el cinema en català sinó ser competitiu i explicar bones històries que arribin arreu.

El conegut productor ja va participar a la UCE en la primera edició, el 2018, en un cinefòrum sobre «Democràcia i repressió» que va incloure el documental «1-0», de Lluís Alcarazo. En aquella edició també es va dedicar un altre cinefòrum a «La problemàtica del cinema en català», un tema que sembla recurrent.

Ahir, es tractava d’analitzar què pot fer el cinema en català per avançar en un món globalitzat. Hi va haver propostes i debat, sí, però cap solució miraculosa.

El moderador va remetre al balanç de la producció catalana durant l’any 2022, presentat abans d’ahir a la Festa d’estiu de l’Acadèmia que presideix Colell, segons el qual es va arribar a la xifra rècord de 98 títols amb participació catalana, un 21% més que l’any 2021 (el màxim eren els 95 del 2010), i als 4 milions d’espectadors. Colell ho va atribuir, sobretot, a l’èxit de pel·lícules com Alcarràs, Suro i Tadeu Jones, que és la que va aconseguir més recaptació. Malgrat les bones notícies, va recordar i lamentar que, per norma general, la majoria de produccions han de tirar endavant amb pressupostos limitats.

Roures va retreure que a les escoles no s’encomani l’estimació pel cinema, alhora que va fer notar que, si bé durant molts anys TV3 va ser el motor del cinema en català, «després de quaranta anys, caldria buscar un motor diferent».

Colell va demanar «fer l’esforç per anar a veure cinema en català», i Roures va rebatre-la dient que, si la salut del cinema en català s’ha de basar en «l’activisme i militància de la gent, malament». Va apostar per un cinema «amb una mínima pota industrial» i per uns professionals que no es tanquin sinó que facin just el contrari, que s’internacionalitizin. Va citar els casos dels directors J.A. Bayona i Jaume Collet-Serra i va admetre que «per a mi és més fàcil fer una pel·lícula amb Bardem» perquè té més números d’atraure espectadors i, en conseqüència, de recuperar la inversió.

Defensa de la VOS

En el que sí que van coincidir tots dos va ser en la defensa de la versió original subtitulada, tot i admetre que no és fàcil. Colell va posar com a exemple que, en la primera taula on va intervenir com a presidenta de l’Acadèmia, la va defensar a capa i espasa i per Twitter li van caure bufetades per totes bandes. Mentre no s’aconsegueixi -Roures va recordar que doblar les pel·lícules és una reminiscència del franquisme- la cineasta va tornar a parlar de l’activisme a l’hora d’anar a veure cinema en català. El productor, però, li va recordar que, feta la llei feta la trampa i que, quan ells van estrenar la pel·lícula de Woody Allen, que va produir, Vicky, Cristina, Barcelona, van fer 90 còpies, només cinc de les quals en castellà, però un exhibidor es va quedar les cinc per poder-les exhibir a Barcelona.

Els entesos recepten temps i insistència al turisme ignasià

Crear un projecte turístic entorn de la figura de Sant Ignasi ha obligat a crear tot un relat lligat amb el patrimoni existent, i els fruits no arribaran en quatre dies, però hi ha molta feina feta i, si no s’abandona, acabarà donant resultats palpables a la ciutat. Pel que fa a Manresa 2022, ha estat bé però es van crear expectatives massa elevades. Aquestes serien les idees general en què van coincidir els participants en una taula rodona sobre el turisme ignasià i el camí del sant que va aplegar Josep Huguet i Jordi Rodó, experts en turisme que han traçat el projecte; Marta Burguet, especialista en la dimensió immaterial del camí, i Joan Calmet, exregidor responsable, que va insistir en que els futurs governs «no abaixin el pistó». Va moderar la taula Marc Marcè, director de Regió7.

La primera jornada aplega 160 assistents

La primera jornada de la UCE a Manresa va aplegar, ahir, 160 persones presencials. La mitjanit de dimecres es van tancar les inscripcions en línia, però, com ahir, avui i demà es poden realitzar in situ al Peguera. A banda, les taules rodones són d’entrada lliure. Tant una informació com l’altra no es van facilitar en la presentació de la UCE.

A banda de les dues taules rodones de la tarda (vegeu la pàgina 2), ahir, el programa va incloure l’acte d’obertura a les 9 del matí, amb la presència de Marta Domènech, directora general de turisme de la Generalitat, tenint en compte que el tema central de la present edició és el turisme, i quatre ponències.

A la taula rodona d’avui hi ha cavis en els ponents. No hi podran ser la cuinera Ada Perellada ni tampoc Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, per parlar de «Les possibilitats de conjuntar turisme i restauració». Els substituiran el cuiner Benvingut Aligué i Joan Ribas, de la Fundació Alícia. A les 9 del vespre, al teatre Conservatori, hi ha concert de la Coral Sant Jordi amb entrada gratuïta. Demà, a la taula rodona sobre «Viure políticament després del règim», l’escriptor, periodista i polític Vicenç Villatoro rellevarà el periodista Vicent Partal.

Subscriu-te per seguir llegint