«En un dels últims viatges a Ucraïna el Papa em va dir: compta amb mi pel que necessitis»

No en tenia prou amb la plataforma d’aliments i els projectes per ajudar famílies i, especialment, infants en situació d’exclusió social, també és l’artífex del corredor humanitari més important d’Espanya a Ucraïna. Establerta a Manresa fa 28 anys, la directora de la Fundació del Convent de Santa Clara, Lucía Caram Padilla (Tucumán, Argentina, 21 de octubre de 1966), sor Lucía, ha viatjat dinou vegades al país en guerra, on s’ha convertit en l’emissària del Sant Pare, que cada cop que hi va li envia «unes capses amb vuit o nou quilos de rosaris» que ella reparteix a la gent i als ferits. En aquests viatges han lliurat 95 vehicles i 15 més a través del ministeri de Defensa; han recollit més de 60 ferits, a banda de malalts oncològics i persones grans, per curar-los a Catalunya i Espanya, i hi han enviat set contenidors d’ajuda humanitària. El seu proper viatge serà per posar en marxa un hospital de campanya a 50 quilòmetres del front de guerra. «Serà la vegada que hi estaré més a prop».

Acaba de tornar del dinovè viatge a Ucraïna. Què li diuen a casa amb tants viatges a un país en guerra?

Al començament em van dir que era el que havia de fer i que ho entenien, però, a mesura que ha anat avançant i que van veient com estan les coses, em truquen per telèfon i em diuen: ja has fet prou, no cal que hi vagis més, però m’ho diuen i saben que hi tornaré. 

No ha patit mai per la seva vida?

Mai! Quan estic allà, no pateixo gens ni mica i, quan estic aquí, pateixo pels que estan allà. 

En el darrer viatge va estar en un búnquer. Expliqui l’experiència.

Vam estar al búnquer i vam fer una cosa que no es pot fer. El riu més llarg d’allà es el Dnipró i està ple de barques antimissils de la guàrdia de frontera, que és amb qui vaig jo. Ens van demanar si volíem fer una ronda amb ells i vam dir que sí, però vas amb un cotxe antimissils. 

Quan estic allà, no pateixo gens ni mica i, quan estic aquí, pateixo pels que estan allà

On s’allotjaven?

En un hotel a prop de les ambaixades, amb la qual cosa està més blindat. A la nit, quan vaig anar baixant al búnquer em vaig adonar que era molt avall perquè són ben bé quatre pisos. Vaig dir: si cau l’edifici trigaran quatre dies a treure’ns... De fet, ni ho penses. Sona l’alarma, sona el telèfon i t’ho diuen els de l’hotel i, a banda, els militars també et truquen.

Quanta estona hi van estar?

Tres hores i, un altre dia, dues hores més. Durant tot el viatge hi havia alarmes. 

Quin contrast amb la pau que troba quan arriba al convent... 

Sí. El que et crida molt l’atenció és que hi ha l’alarma i, després, la ciutat intenta tornar a la normalitat absoluta. I que cada cop veus menys homes perquè els estan segellant el document i vol dir que ja els poden convocar. Primer, es van endur els que estaven a l’exèrcit; després, els voluntaris. N’hi havia molts. Els fan una formació d’almenys un mes. I, després, han començat a cridar la població civil a partir de 25 anys. Tota aquesta gent intenta estar de viatge, no estar a casa, no anar a treballar perquè, si vas a la feina o si vas a un lloc i aturen l’autobús, et demanen el document, que, en temps de guerra, és obligatori portar. Jo ho he vist. Treuen un imprès i et diuen que estàs convocat, has de donar el telèfon i en qualsevol moment et poden trucar.

Sent com és una persona amb fe i religiosa, veure una guerra a primera fila, li ha fet trontollar les conviccions en algun moment?

Una de les coses que li comentava al Papa és que la meva fe es referma molt més cada cop que vaig allà. Soc una persona molt pragmàtica, per tant, no he vist Déu, no l’he sentit, ni res en el sentit místic, però, quan veus la gent d’allà la fortalesa que té i que, quan tot els ha fallat, només s’agafen a Déu, la teva fe es fa més gran. 

Com s’ho va fer per aconseguir que la ministra de Defensa, Margarita Robles, els donés un hospital de campanya de l’exèrcit? 

La vaig anar a visitar i em va dir: quina ajuda et puc donar, perquè l’hospital de campanya no te’l puc donar per no sé quin conveni de l’OTAN. Jo sabia que ella tenia un Role2, que és un hospital molt bo, que s’havia utilitzat durant la covid, i que tenia l’opció quirúrgica. Em va aconseguir torniquets, antibiòtics, ferros per a les fractures obertes... Coses que valen molts diners me les va donar per poder-les enviar i, a partir d’aquí, vaig començar a insistir que volia l’hospital...

Com li deien? La monja collonera?

Totalment (riu). Vaig veure que hi havia una sintonia. És més, penso que té la capacitat per ser presidenta d’un Govern perquè té un do per mobilitzar la gent impressionant. Quan va aconseguir l’hospital, em va dir: diga-li al general que en deu dies necessito les persones [que el portaran a Ucraïna] aquí. En deu dies eren a Saragossa i el dia 17 surt l’hospital de campanya i el 25 arribarà allà. La primera setmana d’agost hi aniré quan estigui muntat. A més, la ministra ha aconseguit una ambulància blindada nova que dona una empresa; cinc cotxes blindats per treure mines antipersona; ens envia cinc camions cisterna, i tot terrenys per treure la gent del camp. En ajuda humanitària, s’ha mobilitzat com ningú. De fet, els militars em van dir que li volien agrair i vam fer una vídeoconferencia i van parlar amb ella. La guàrdia de frontera són com els germans pobres de l’exèrcit. Estan a primera línia, cobren menys, reben menys recursos, i són els que nosaltres hem estat ajudant. Ells estan molt agraïts perquè, arran d’això, hem aconseguit que el president del Govern vagi a visitar el seu hospital. 

Per tant, si Pedro Sánchez va anar a aquest hospital i no a un altre, va ser per vostè.

Sí. Perquè la guàrdia de frontera és la que havia demanat l’hospital de campanya i la ministra de Defensa va voler que anés allà. Amb la ministra hi parlo pràcticament cada dia per fer seguiment d’uns militars que hi ha aquí, de l’ajuda humanitària que pot donar... 

Es va parlar d’un pla de pau per a la guerra a través del Vaticà.

Sí. El Papa s’ha reunit amb Zelensky, que no vol sentir a parlar de mediació i li va presentar deu punts. A Rússia hi va anar el cardenal Zuppi, que va fer de mediador amb ETA i a Moçambic i van ser unes mediacions molt bones. El Papa el va enviar, però no el va rebre Putin sinó un altre. Sí que el va rebre Zelenski, però l’única mediació que accepta ell és la que està fent el Vaticà per a l’intercanvi de presoners i l’alliberació de nens. Això està funcionant molt bé, però la resta, no. A Ucraïna diuen que volen una pau justa, que significa que marxin els russos del territori i que, un cop hagin marxat, ja parlaran del que vulguin, però que són un país que està envaït i, ara per ara, no tenen res a parlar. Això serà molt llarg perquè ni uns ni altres cediran.

Continuant amb el Sant Pare, em consta que els uneix una molt bona amistat, sovint marcada pel sentit de l’humor que comparteixen. Em pot explicar alguna anècdota viscuda amb ell?

El cardenal de Barcelona diu que cada cop que hi vaig el Papa riu molt, i és veritat. Segueix el meu TikTok, té un secretari que els hi ensenya. Una vegada en vaig fer dient que els antivacunes se n’anessin tots a la merda, i el Papa va dir: aquesta monja mal parlada ens ha enviat a tots a la merda. Jo li vaig dir: no, a vostè no, perquè no és antivacunes, i em va respondre que li havia servit per, el diumenge, a la plaça de Sant Pare dir que vacunar-se era un acte de caritat. Quan parlo de la presidenta argentina riu molt i fa molta broma amb aquest tema. Diu que li agradaria venir a Ucraïna amb mi. De fet, després de cada viatge que faig, m’escriu, i en un dels últims em va cridar l’atenció perquè em va dir: compta amb mi pel que necessitis. Li vaig contestar que la meva mare m’havia dit que li digués que resa per ell i per mi perquè siguem una mica més prudents, i ell em va dir: diga-li a la teva mare que resi perquè siguem una mica més valents perquè l’infern és ple de prudents. I em va donar un rosari per a ella perquè pogués resar. 

O sigui que la seva mare resa amb un rosari del Papa.

Sí.

El cardenal de Barcelona diu que cada cop que hi vaig el Papa riu molt, i és veritat

Hi ha qui diu que el Papa no va voler visitar Manresa en els 500 anys de l’arribada de sant Ignasi, el 2022, per evitar la foto a la Cova amb els mosaics del jesuïta Marko Rupnik, acusat d’abusos sexuals. 

No. Ell des d’un principi va dir que li agradaria com a jesuïta poder anar-hi, però que, amb l’edat que té, pensa que ha d’anar a llocs on la seva presència pugui ser significativa per alguna cosa. Que els Papes ja han anat moltes vegades a Espanya, i que anirà als llocs on sigui realment necessari. Li vaig dir al Marc [Aloy, alcalde de Manresa]: el Papa no vindrà. Potser t’envia un missatge, però no vindrà. I en el tema del jesuïta aquest, ell és el que ha estat més contundent a l’hora de condemnar-lo i que des del començament el fessin fora.

Cosa que la Companyia de Jesús ha fet no fa gaire.

Sí. Han trigat, perquè ell va presentar la seva renúncia per sortir de la Companyia de Jesús i sembla que els jesuïtes li van dir que s’esperés una mica i ell va dir: no, marxo. Per tant, no s’han fet bé les coses. Ell ja s’ha fet un empori. Ha fundat no sé quines coses, té un grup de gent que el continua seguint. Fonamentalment, els abusos eren a dones, a gent gran. No eren relacions consentides i sembla que hi ha moltes més coses, allà. Ja era hora que sortís. Jo no sé com és que no se n’havien adonat. Fins i tot abans que sortís el tema del jesuïta aquest, el Papa ja sabia que a Manresa no vindria. 

Passades les eleccions municipals i a punt de celebrar-ne unes altres, què en pensa de l’ús que es fa sovint de la plataforma per a fins polítics dient que atrau immigració i pobresa. 

Em va fer molta ràbia que intentessin utilitzar aquest discurs perquè era el mateix de Vox. Vaig tenir unes paraules amb Impulsem [Manresa, amb Joan Vila al capdavant] quan va intentar utilitzar-lo i el Gabriel Prat [president de la Fundació del Convent de Santa Clara] li va dir que quan entrés a l’Ajuntament, si és que entrava, vingués a veure’m. A partir d’ara crec que no tornaran a parlar d’aquest tema perquè era totalment electoralista. M’ha molestat molt que ens utilitzin, els he dit que intentin comparar el seu discurs amb el de Vox, i els ha dolgut, però és el que hi ha. No sé què passaria a Manresa, si tanqués la plataforma d’aliments. Ara estem fent malabarismes, perquè la Unió Europea deixa de donar ajudes i tot ha de ser a través de les que rebem de les empreses i particulars. És veritat que hi ha moltíssims immigrants que venen a la plataforma d’aliments, però també venen moltíssimes persones d’aquest país i gent gran que ha acollit els seus fills a casa; manresans de tota la vida i, fins i tot, ho he dit i ho torno a repetir, gent dels partits que més estigmatitzaven la plataforma. No puc parlar per secret professional, però hi havia molts familiars de persones que estaven a les llistes criticant el tema de la plataforma d’aliments. He decidit que la meva lluita és contra la pobresa i l’exclusió social i no contra ells. Penso que amb el pacte de govern que s’ha fet entre el Marc i els socialistes, fonamentalment, acabarem entenent-nos, que és el que m’interessa per a la ciutat. I, a nivell de les eleccions que venen, penso que els extrems són molt dolents. Que al partit socialista el discurs superficial de Podemos li ha fet mal. Crec que les dues ministres han tingut un paper nefast. El tema d’igualtat, LGTBI, està bé, però haurien d’haver fet un discurs més profund, més serè. Quan es presenta Irene Montero el dia anterior a les eleccions dient que havien de votar la candidata de València perquè era sorda i bollera... Aquí ja ho estem barrejant tot. Que la votin perquè és capaç, perquè és intel·ligent, perquè s’ha superat... Crec que els ha passat factura. Ara, l’altre extrem de Vox... Hi ha a qui molesta el tema del bipartidisme, però és que penso que aquí ens ho juguem pràcticament tot. Votar PP ja sabem què significa. Hi ha moltes coses de Pedro Sánchez que no ens agraden, però penso que hem d’anar a votar amb el nas tapat, que és com hi anirem la majoria de ciutadans d’aquest país.

Quants anys fa que viu a Manresa?

Vaig arribar el 1995.

Aviat farà 30 anys. Ja és més manresana que argentina... 

A Argentina hi he viscut 20 anys. Les arrels són les arrels, però em sento d’aquí totalment. Estic a Manresa i no marxaré. 

Quan ha d’explicar a algú de fora on viu, què els diu?

Dic que estic vivint al cor de Catalunya i que és la ciutat amb la que m’he casat, i ja està. Hi estic molt bé. De fet, quan vaig fer la professió [de fe] em vaig posar aquesta aliança [assenyala un anell que porta]. Ja m’he casat amb Manresa, per tant, he de ser fidel i, com que no estic disposada a divorciar-me, continuo a Manresa. 

Li puc demanar de què són els tres anells que duu?

Normalment, quan fem la professió tenim aquest anell. El meu es va partir i tinc el del casament dels meus pares. Quan va morir la Maria Dolors [la monja més veterana del convent, traspassada el febrer passat als 97 anys] em va regalar el seu anell i aquest [de color negre; els altres són daurats] és de quan vaig fer els vots aquí a Manresa i vaig dir que em casava amb Manresa. 

És el que la uneix al convent.

Sí. Vaig dir que no volia portar anells d’or, però porto el del meu pare i la meva mare i el de la Maria Dolors. La meva mare volia que portés el del meu pare, i el duc. Quan vaig a Argentina i veu que no el porto... Ara ja el porto sempre. 

Aviat tornarà a Ucraïna. El primer viatge el va fer amb furgoneta per portar-ne tres famílies. Quantes  n’han agrupat des d’aleshores?

En tenim unes 40. CaixaBank ens ha deixat deu pisos i nosaltres n’hem llogat i, a mesura que la gent va treballant, va sortint d’aquests pisos. Tenim un grup allotjat en un centre dels salasians a través de Creu Roja pagat pel ministeri d’Inclusió, que són unes 30 persones. Fonamentalment, malalts oncològics. Sis militars ferits al Parc Taulí de Sabadell i vuit a Madrid. En els dos casos van per llarg perquè és gent que està mutilada. 

Ja m’he casat amb Manresa, per tant, he de ser fidel i, com que no estic disposada a divorciar-me, continuo a Manresa

Subscriu-te per seguir llegint