Laia Muns Serra, directora del Parc de la Séquia: «Caminar per la Séquia és sinònim de salut i pau»

La seva vida està estretament lligada al món rural i al medi natural. En la seva personalitat, en la seva manera de ser hi deu tenir molt a veure haver nascut i viscut a Cal Prat Barrina, una casa de pagès a la cara nord de la serra de Castelltallat, a l’oest de la comarca del Bages. Laia Muns Serra viu amb el seu company Toni i els seus fills, Arnau i Bernat, a cavall de Manresa i de la casa pairal. Té 46 anys i en fa 20 que es va integrar professionalment al Parc de la Séquia de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Séquia.

Ha viscut el dia a dia del Parc de la Séquia des dels seus inicis, quan començava a caminar a partir d’un projecte ideat per Josep Alabern, qui durant 38 anys va ser el director-gerent d’Aigües de Manresa. Laia Muns, que va assumir la direcció del Parc de la Séquia el 2017, s’ha format en turisme i gestió cultural. L’organització que dirigeix té, entre les seves funcions, donar a conèixer i donar valor a tot allò relacionat amb l’aigua i el canal medieval de la Séquia de Manresa a partir de múltiples iniciatives, moltes de les quals s’executen en equipaments que gestiona la mateixa Fundació.

Fa dues dècades que treballa al Parc de la Séquia. Ha viscut tot el procés de creixement i consolidació.

A la nostra Fundació, des dels inicis hi ha molta activitat i molta vida. Cada dia és diferent i es tracta de viure amb intensitat. La feina és variada perquè els serveis que oferim tenen perfils culturals, educatius i turístics. Gràcies al treball de tot l’equip, l’any 2022 vam superar els 24.000 usuaris, dels quals més de 19.500 han participat de les activitats que s’han promogut en els centres que gestionem: Centre de l’Aigua de Can Font, Museu de l’Aigua i el Tèxtil, InfoSéquia al parc de l’Agulla i la Casa de la Culla. És evident que sense un bon equip no podríem portar la gestió d’aquests equipaments i organitzar altres activitats rellevants, com la Transéquia.

Vostè s’havia format i treballat en diferents activitats turístiques.

Vaig començar a estudiar Humanitats, però vaig percebre que les meves preferències es decantaven més cap al Turisme. M’agrada el tracte amb les persones i empènyer iniciatives. A casa meva, Cal Prat Barrina de Castelltallat, va ser de les primeres que es va fer agroturisme. Això em va permetre saber de jove les coses positives del sector. També vaig treballar en dos hotels i vaig passar un temps vivint a l’estranger. Al Parc de la Séquia m’hi vaig incorporar, inicialment, com a agent de desenvolupament local. El projecte que havia engegat Josep Alabern era engrescador, com a forma de donar valor cultural i turístic a un canal amb un potencial que anava més enllà d’abastir d’aigua la ciutat de Manresa i el seu regadiu. El pas del temps ha demostrat que l’aposta va ser un encert. Fins i tot fa molt poc des de Turisme de Barcelona i Bussines With Social Value se’ns ha lliurat un reconeixement pel projecte Camins de la Séquia.

Del seu currículum no m’acaba de lligar que va arribar a ser presidenta de l’Associació de la Misteriosa Llum de Manresa.

Sí, durant quatre anys vaig exercir diferents funcions dins la junta de l’Associació que vetlla per aconseguir que aquesta celebració tan manresana tingui un programa d’actes de nivell i una entitat administradora cada any diferent. Justament la meva implicació personal es va derivar de l’any que la nostra Fundació en va ser l’administradora.

Quantes vegades ha fet els 28 quilòmetres de la Séquia, entre Balsareny i Manresa?

Fins que em vaig incorporar al Parc de la Séquia només l’havia feta una vegada amb els pares. Com que no soc filla de Manresa, no formava part de les sortides habituals. Més endavant, per vinculació amb la feina o per simple lleure, l’he feta una bona colla de vegades.

Organitzar la Transéquia també deu fer que encara la conegui millor.

El 2024 farà deu anys que en vam assumir l’organització. Durant aquesta dècada hem trepitjat periòdicament el recorregut per adaptar-lo a les noves realitats. Així, per exemple, a la Transéquia hi ha un traçat alternatiu per a les bicicletes entre Balsareny i Manresa. A mesura que la Transéquia va anar agafant volum es va posar de manifest que hi havia un problema de convivència entre els que anaven a peu i els que portaven bicicleta. Caminar per la Séquia és sinònim de salut i pau. Això cal preservar-ho.

Hi ha algun punt de la Séquia on li agrada badar més?

Soc capaç de badar a molts llocs, ja sigui per fixar-me en l’horta, la vinya, edificacions, obres d’enginyeria hidràulica o, simplement, quedant-me amb la boca oberta quan el teló de fons del paisatge és la serralada de Montserrat. Trobo que té un encant especial el punt on comença la Séquia, a la resclosa de Balsareny, a prop del castell.

La cirereta de tot el que es gestiona des del Parc de la Séquia és l’esplèndid parc de l’Agulla.

A l’Agulla hi conflueixen persones de totes les edats i procedències, principalment de Manresa i comarca. És un pulmó per a la ciutat amb uns 600 arbres de 20 espècies diferents i 200 milions de litres d’aigua. A tocar l’entrada principal hi tenim l’InfoSéquia, que fa les funcions de centre d’interpretació i d’informació. L’Agulla és un dels grans reclams de Manresa. En el futur haurem d’aprofitar la tecnologia per quantificar el nombre de persones que visiten diàriament l’Agulla. Actualment no disposem de dades.

L’Agulla destaca per ser un espai ben cuidat i on l’incivisme aparentment està controlat.

La Junta de la Séquia de Manresa té un equip que fa el manteniment de la Séquia, són els coneguts com a sequiaires. Entre aquest grup hi ha David Puvill, el jardiner que té cura del dia a dia del parc de l’Agulla. Des de la Fundació vetllem per mantenir els usos lúdics del parc, sempre en un marc de civisme. També coordinem les sol·licituds quan s’hi volen realitzar activitats.

Fa anys que difícilment s’hi veuen piragües o altres embarcacions que hi naveguin.

Les que tenen permís per navegar són les de la secció de piragüisme del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Hi tenim un conveni que els permet fer cursos i entrenar-s’hi. A l’estiu, els participants de les colònies municipals també poden anar amb caiacs.

El Museu de la Tècnica als Dipòsits Vells va canviar de nom fa menys d’un any. Per què?

A Catalunya hi ha altres museus que es diuen de la Tècnica. Per les singularitats del nostre museu i la seva ubicació es va considerar oportú que es digués Museu de l’Aigua i el Tèxtil. És un actiu cultural de primer ordre. L’any passat, prop de 3.000 estudiants van fer ús del nostre servei educatiu, més de 2.000 persones van visitar les mostres específiques dedicades a la cinteria i a l’aigua. El canvi de nom va coincidir amb els trenta anys del museu i el reconeixement que es va fer a Pilar Alonso, restauradora i conservadora de les màquines pròpies de la cinteria. Un element distintiu és que totes les peces de la maquinària tèxtil que estan exposades funcionen. I això és gràcies a ella i a l’equip de voluntaris que hi col·laboren.

De la seva boca surten expressions relacionades amb la cooperació, les complicitats, el treball en equip...

Moltes de les activitats que organitzem i programem es fan a partir d’haver teixit aliances amb altres entitats o grups de treball. Hi ha molts exemples per posar, però un de fa pocs dies és la col·laboració amb l’AV de la Carretera de Santpedor en les festes del barri. Hem tornat a veure el potencial que té el conjunt de la masia de Can Font com a zona de dinamització del barri i de la ciutat.

Una altra de les masies històriques de Manresa, com és la Casa de la Culla, també forma part del Parc de la Séquia.

A la Culla hi ha la seu del Consell Regulador de la DO Pla de Bages i el Camp d’Aprenentatge del Bages, i des de fa set anys la nostra entitat en porta la gestió. A l’exterior de la casa, però dins la mateixa finca, hi ha els horts socials, que consten de setze parcel·les d’entre 80 i 150 metres quadrats. El projecte, que té una bona acceptació entre el veïnat, es fa realitat a partir de la suma de complicitats del Pla de Desenvolupament Comunitari de la Balconada, el Punt Òmnia de la Balconada i L’Era.

Subscriu-te per seguir llegint