El mal estat del parc Vila Closes i la plaça Catalunya de Manresa genera crítiques veïnals

Els veïns estan queixosos amb el mal estat dels dos principals pulmons verds del barri de la Plaça Catalunya, el més densament poblat de Manresa. La situació els afecta diàriament i consideren que requereix una solució amb celeritat per evitar més incidències. Es tracta de zones que funcionen com a un punt de trobada veïnal i d’esbargiment de les famílies, que no poden gaudir d’elles com cal per culpa dels desperfectes.

En conversa amb aquest diari, Maria Carmen Jiménez va alçar el crit al cel per una situació que creu que ha esdevingut insalvable. No considera acceptable que punts principals del barri siguin víctimes de la degradació i la falta de manteniment . «És una degradació que mai havia vist. Pràcticament no pots venir a fer-hi res i, si és per passejar el gos, només durant cinc minuts». Jiménez fa trenta-cinc anys que viu al barri i lamenta enormement la situació a la qual s’ha arribat. «No hi ha solució. Això és un gueto. Fins que algú no es faci mal no es farà res. A més, els nens pugen a les barres de ferro del parc i no fan cas a les indicacions dels pares. Hi ha una falta de cultura i civisme». 

Elisabeth Duocastella, una altra veïna de la plaça Catalunya, també es va mostrar dolguda pel mal estat dels dos espais públics, però va equiparar la degradació del seu barri amb la resta de Manresa. «No tenim res especial aquí. Està perjudicat com la resta de barris». Duocastella va assenyalar les mànegues de rec com a punt més conflictiu en cas que algú s’entrebanqui i va dir que no entenia la finalitat de les reixes metàl·liques. «La part de les gàbies amb les plantes que pugen és maco com a disseny, però no he entès mai la seva funció. Fins i tot els meus fills, quan eren petits, em van preguntar si es pensaven que els nens eren uns micos per posar aquestes estructures», explicava mentre passejava el seu gos.

Els joves també han viscut de primera mà la degradació al llarg dels últims anys. Aquest és el cas d’Arnau Closa i Marcel Compte. «Amb el pas dels anys s’ha anat produint un deteriorament que l’Ajuntament ha permès sense fer res. Actualment, el parc Vila Closes fa pena i l’entorn està mal cuidat», va afirmar amb rotunditat Closa. A més, va remarcar una qüestió derivada del mal estat dels espais: l’incivisme i la delinqüència. «La Plaça Catalunya s’ha tornat més incívica i un lloc on la delinqüència i la inseguretat han anat guanyant terreny». 

Per això considera que «m’han robat una part de la meva infantesa». El jove, de vint anys, recorda que quan era petit va anar a estrenar el parc amb el seu germà. «Em va fascinar el parc. Tenia activitats com uns tambors a terra, uns xilofons que sonaven quan saltaves i una gespa en bon estat».

Lamenten la passivitat

Compte, per la seva part, va voler destacar les qualitats que podria tenir el parc i la plaça si hi hagués un manteniment. «Crec que es podria trobar la manera de fer el parc més pràctic. És primordial arreglar els desperfectes de la plaça, ja que és un punt que reuneix a molta gent, però si netegem i cuidem el parc pot ser una zona que recuperi la vitalitat d’abans». 

Aquesta posicionament que insta a millorar les condicions del parc Vila Closes contrasta amb el punt de vista dels que pensen que aquest espai no s’hauria d’haver construït. Així ho va expressar un veí que es va estimar més romandre en l’anonimat. «Jo penso que l’han cagat completament amb el parc. El que haurien d’haver fet és un bon pàrquing públic i sense pagar», va defensar el veí de vuitanta anys, que es mostrava indignat amb la passivitat de l’Ajuntament. «Hi ha moltes coses que no estan bé i, a més, hi hauria d’haver vigilància en les hores en què hi ha més gent», reclamava.