La desolació del parc de Sant Ignasi

Un equip de jardineria procura cada dia dignificar el parc de Sant Ignasi. Però ha de lluitar contra els elements i, sobretot, contra la deixadesa general en el que és una de les principals zones verdes dins el nucli urbà de Manresa.

El mateix que li passa al parc de Puigterrà, tot i que en aquesta ocasió no és tan cèntric. Però sí que és en una zona, entre els barris de la Sagrada Família i les Escodines, densament poblada.

Un visitant es trobaria ara mateix una tanca en el camí principal per alertar que hi ha una reixa d’un desguàs en mal estat. Hi és des de fa mesos. Més enllà hi ha un arbre que ha caigut i que ningú no recull. Xaragalls al mig dels camins, alguns dels quals són gairebé impracticables i directament impossibles quan plou. O bancs del mobiliari urbà fets malbé.

Només l’ambient que generen els nens que van a la llar d’infants Picarol, just al mig del parc, i les partides a les pistes de petanca que hi solen haver a les tardes trenquen la desolació de l’indret.

Actualment, s’assembla més a un pipicà, amb els inconvenients que això genera, que no pas a una zona verda, sobretot als vespres. També fa més de drecera pura i dura que no pas de parc pròpiament. La fan servir els vianants que volen anar de l’avinguda de Francesc Macià i el seu entorn al carrer de Viladordis, a prop de les piscines municipals. I a l’inrevés. Escurça el camí.

Camins impracticables

Des de l’estiu, unes tanques al camí principal alerten que la reixa d’un desguàs pot fer perillar qui la trepitgi. Ningú no ho ha arreglat tot i que és al mig del pas.

El mateix camí és ple de xaragalls, un inconvenient pels cotxets que hi passen cada dia per dur els nens a la llar d’infant. El que mena cap a la zona de jocs infantils que hi ha tocant al complex de les piscines municipals és, directament, impracticable.

A l’estiu també va caure un arbre de grans dimensions a la part del darrere del parc. És una zona on només passegen els propietaris de gossos quan treuen la mascota a fer les seves necessitats. Va caure damunt la tanca que delimita el perímetre de la Fàbrica Nova, que en aquesta mateixa zona hi ha llocs on està feta malbé i és possible entrar sense problemes dins el recinte del complex industrial.

No és el primer arbre del parc que cau. En almenys dues ocasions en van caure en un dels camins que menen a la llar d’infants. En una ocasió va fer malbé part del mur de l’edifici.

També a la part del darrere del parc hi ha una mena de pista rodona com de patinatge que no té cap mena d’ús. El problema és que de les baranes que l’envolten surten claus rovellats i és fàcil veure nens de la llar d’infants que hi corren. Claus rovellats i nens no fan una bona combinació.

A tot això cal afegir-hi el mobiliari urbà en mal estat que hi ha a tot el parc, començant pels bancs atrotinats on és difícil veure-hi mai ningú assegut, i acabant amb les papereres.

Parcs infantils en bon estat

Això sí. Els jocs que hi ha als dos parcs infantils de la zona estan en bones condicions i s’hi fan tasques de manteniment tot sovint. Se salven de la crema general. L’única pega és que pràcticament no hi ha ombres.

El parc està pendent del seu futur, que s’augura esperançador. És una zona que està destinada a recosir els barris de la Sagrada Família i les Escodines, amb la Fàbrica Nova al mig i, per tant, a convertir-se en un gran espai verd i neuràlgic de la ciutat. Mentrestant, però, està condemnat a esperar sense que ningú li faci gaire cas. Excepte els propietaris de gossos.