Els Òrrit reclamen que l'Hospital de Sant Joan de Déu recordi els dos germans desapareguts

La família es reuneix per primer cop amb un membre de la direcció d’Althaia 35 anys després de la desaparició de Dolors i Isidre Pires Òrrit

D'esquerra a dreta, Jordi i Maria Came Òrrit, i Antònia Raich de la Fundació Althaia

D'esquerra a dreta, Jordi i Maria Came Òrrit, i Antònia Raich de la Fundació Althaia / ARXIU PARTICULAR

Jordi Morros/Agències

«Estem satisfets que ens hagin rebut i que se’ns hagi escoltat, però tampoc no ens han solucionat res». És el sentiment que li ha quedat a la família Òrrit Pires després de reunir-se amb un membre de la direcció de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa 35 anys després de la desaparició del centre sanitari dels germans Dolors i l'Isidre. Va passar un 5 de setembre de 1988, quan tenien 17 i 5 anys respectivament.

La trobada es va celebrar el passat 25 de setembre, segons s'ha sabut ara. Durant tot aquest temps, no s’havien reunit. «Mai no ens van voler atendre, han afirmat a Regió7.

Trobada cordial

La directora de Comunicació i Participació de la Fundació Althaia, Antònia Raich, va ser qui es va entrevistar amb els germans Jordi, Alfred i Maria Carme Òrrit Pires.

Segons aquesta darrera, Raich va mostrar el seu interès per rebre'ls arran de l’estrena i el ressò que va obtenir el documental Els Òrrit, de Ferran Ureña i Marc Solanes. La peça es va estrenar al festival DocsBacelona el passat mes de maig. Tracta sobre les vivències de la família i les investigacions relacionades amb el cas, encara no resolt. S’ha pogut veure també a Súria o Manresa.

«La trobada va ser cordial i amb interès per la seva part per tota la lluita que portem els Òrrit Pires buscant els nens, i per tot el treball que estem fent amb el tema dels desapareguts», ha afegit. La família ha impulsat una associació de familiars de desapareguts i desaparegudes, Afades.

Tot i així Maria Carme Òrrit lamenta que l’hospital no reconegui la seva responsabilitat en la desaparició dels dos germans per no tenir cap mena de vigilància a Pediatria, on eren ingressats. «Donem la culpa a les persones que es van endur els meus germans i que no hi hagués vigilància», ha comentat a aquest diari.

El reconeixement

Durant la reunió, els familiars van reiterar el seu desig de «fer un reconeixement físic a l'hospital, com en molts llocs s'ha fet amb altres desapareguts».

Òrrit ha afirmat que «per nosaltres és important perquè no tenim un lloc físic» on recordar la Dolors i l’Isidre. Voldrien que fos a l’Hospital de Sant Joan de Déu.

La proposta s’hauria debatut en una de les reunions del patronat de la Fundació Althaia que presideix l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, però s’hauria rebutjat. «No ens van comunicar que s’havia fet la reunió ni que s’havia rebutjat», ha declarat.

Una nova reunió amb Aloy

Maria Carme Òrrit ha explicat que estan pendents de reunir-se novament amb Marc Aloy, per tornar-ne a parlar. Demanaran que «escoltin directament la família abans de tornar a decidir». «Estem contents per haver aconseguit que se'ns rebi i se'ns escolti, conscients que a banda de l'interès i la sorpresa de tot això per part d'Antnia Raich i el seu suport personal, no canvia res si no es fa el reconeixement», ha dit. «Els nens van desaparèixer allà, i això no es pot negar».

Els germans Òrrit van desaparèixer de Sant Joan de Déu després que ingressessin el petit per unes angines i la seva germana es quedés amb ell durant dos dies al centre hospitalari. Maria Carme Òrrit, recorda que «els van canviar d'habitació el dia abans de la seva desaparició, sense que ningú de la família ho sabés i sense cap raó ni explicació lògica».