«Els Orrit»: Un documental per a l’esperança
Mari Carme Òrrit explica a aquest diari el seu desig que el film tingui ressò internacional per exportar el cas dels seus germans, que van desaparèixer fa 35 anys de l’Hospital Sant Joan de Déu | El treball el presentaran els directors i es projecta demà a la Plana
Una de les imatges del documental que es projecta dijous a la Plana de l’Om / DocsBarcelona
El documental sobre els dos germans desapareguts el 1988 a l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa, Els Orrit de Ferran Ureña i Marc Solanes, que es projecta aquest dijous a Manresa, obre un bri d’esperança a la família per obtenir noves pistes sobre què va passar la matinada del 4 al 5 de setembre del 1988 quan l’Isidre i la Dolors Òrrit, de 5 i 17 anys respectivament, van esfumar-se sense deixar rastre. Ureña i Solanes presentaran el treball abans de la projecció, que començarà a les 19 h, a l’Espai Plana de l’Om. L’entrada és lliure.
Una de les germanes, Mari Carme Òrrit, que actualment viu a Súria, espera que el film arribi a altres països i tingui ressò internacional per donar a conèixer el cas més enllà de l’Estat espanyol. «És important perquè la nostra darrera oportunitat és que si a l’estranger algú té informació i ens la pot facilitar, aconseguirem tenir més pistes per saber on són. Si ells estan vius, a un altre país, veuen el documental i es reconeixen a les fotografies, veuran que no hem parat de buscar-los i que volem saber on són», explica la germana.
La família posa de manifest que el film reflecteix com han patit durant aquests gairebé 35 anys. Per aquest motiu consideren que és de justícia, després de tant de temps, saber per fi si algú se’ls va endur i per quin motiu. «Sobretot per la mare. Si pensaven que els deixaríem de buscar s’equivocaven i encara persistim en esbrinar on són», destaca Òrrit. En aquest sentit insisteixen, tal i com han demanat en altres ocasions, que els implicats en la desaparició es posin en contacte amb ells perquè, de totes maneres, el delicte va prescriure i ja no poden ser processats. També esperen que el cas sigui considerat judicialment una desaparició, i no un delicte de segrest -tal i com està tipificar ara-, i això permeti reobrir-lo policialment. Aquesta és una de les principals batalles de la família actualment.
Segons la família, els directors Ferran Ureña i Marc Solanes, han tractat el cas «amb el màxim respecte»
Mari Carme Òrrit està molt agraïda als cineastes Marc Solanes i Ferran Ureña perquè a la cinta han tractat el cas «amb el màxim respecte» i, a part, han invertit dos anys en enregistrar-lo i muntar-lo. «Han disposat del temps necessari per fer un molt bon documental», assegura. Un respecte que no sempre han trobat en mitjans de comunicació estatals. «N’estic molt contenta, espero que tingui molt èxit i que arribi a molts espectadors perquè segur que els agradarà», considera.
El documental és una oportunitat perquè el cas dels germans desapareguts no caigui en l’oblit i, per aquest motiu, Òrrit es mostra agraïda a periodistes i advocats que, en els darrers anys, s’han interessat en posar un granet de sorra en saber on són. A part del documental, el periodista Chrisitan Campos, coordinador de l’associació SOS Desaparecidos, està escrivint un llibre sobres desaparicions i un dels capítols està dedicat als germans de Manresa.
Els Orrit s’ha estrenat en l’edició d’enguany del Festival DocsBarcelona i la seva projecció a Manresa s’inclou en la col·laboració establerta amb la ciutat (a través de MEES i Cineclub) per portar el festival fora de Barcelona.
Cineclub oferirà aquest dijous, en col·laboració amb DocsBarcelona, una de les estrenes mundials, Els Orrit, que va presentar fa pocs dies aquest festival català especialitzat en el documental. Cada any desapareixen a l’estat espanyol (voluntàriament i involuntària) al voltant de vint mil persones. Una dada aclaparadora que darrere la fredor de les estadístiques conté molts drames familiars que resten oblidats. L’opera prima de Ferran Ureña i Marc Solanes recupera precisament un d’aquests. La nit del 4 al 5 de setembre de 1988 van desaparèixer dues persones a l’Hospital Sant Joan de Déu, de Manresa: l’Isidre, de cinc anys, estava ingressat, i la seva germana de disset, Dolors, l’havia anat a visitar. Trenta-cinc anys després, aquest cas, mai aclarit, segueix envoltat de nombrosos i desassossegants interrogants.
Els directors novells defugen el sensacionalisme més tendenciós i opten per un tractament rigorós que introdueix moltes peces que componen un puzle complex, torbador i inevitablement incomplet. El film s’obre amb un llarg i impressionant pla aeri, però, no obstant això, Solanes i Ureña renuncien a qualsevol tipus de formalisme (i d’impacte visual) i deixen aviat ben clares quines són les seves intencions: convertir la seva càmera en un instrument d’investigació, tan auster com equànime. I així, el film es concentra substancialment en recollir les opinions dels familiars dels desapareguts, i de professionals (el popular Lobatón, un detectiu privat, una advocada...) que han intervingut en diferents moments en un procés que s’ha allargat tres dècades.
Malgrat la seva deliberada sobrietat expressiva, Els Orrit copsa el nostre interès, com un bon thriller, al llarg dels seus vuitanta minuts. Es plantegen diferents hipòtesis (foren raptats pels familiars del pare? van arribar a sortir de l’Hospital?) i fins i tot, com en qualsevol pel·lícula de supens, apareix en el tram final un suposat testimoni que apunta cap una altra direcció veritablement inquietant. Però els directors catalans exhibeixen les dosis necessàries de valentia i honestedat per no manipular l’espectador amb cap cop d’efecte, i el resultat final adopta una mirada solidària però convenientment distant perquè cadascun de nosaltres es pugui construir la seva pròpia teoria del que va poder succeir fa trenta-cinc anys a la nostra ciutat.
Fitxa: Els Orrit. Catalunya i Espanya. 2023. Documental. 80 minuts. Direcció: Ferran Ureña i Marc Solanes. Català i castellà. Subtítols: castellà. Dijous, 19 h. Auditori Plana de l’Om de Manresa. Entrada gratuïta.
DocsBarcelona: Avui, «Who I am not» de Tünde Skovran
El Festival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona torna a l’Espai Plana de l’Om de Manresa en dues sessions. A més de la sessió d’Els Orrit (demà), avui (19 h) es projectarà Who I am not de Tünde Skovran, una història explicada per dues persones intersexe de Sud-Àfrica. Sharon-Rose Khumalo pateix una forta crisi existencial quan s’assabenta que ha nascut amb una genètica masculina i que és una persona intersexe. Tot canviarà, però, quan conegui a Dimakatso Sebidi, un activista intersexe que es presenta com a home. Ambdós es dedicaran a reivindicar la seva diferència amb una valentia descomunal, i la càmera de Tünde Skovran recollirà les seves confessions amb una complicitat absoluta i una honestedat irreprotxable. Who I Am not presenta una dimensió individual però esdevé un testimoni col·lectiu que esmicola oportunament el binarisme de gènere amb una mirada rica i revulsiva que ens obliga a replantejar-nos moltes idees preconcebudes. -Jordi Bordas
Subscriu-te per seguir llegint
- Adeu a les mosquiteres per sempre: aquest és el revolucionari invent d'Ikea
- Posar una fulla de llorer sota el coixí: el truc que cada vegada ajuda més gent (i amb raó)
- La presència d'una espècie de còrvid en un arbre del Passeig de Manresa altera els plans d'esporga de l'Ajuntament
- Un empleat revela com es fan els nuggets i les patates fregides de McDonald's
- Necrològiques del 8 de maig del 2024
- A Manresa cal esperar-se 194 dies de mitjana per una llicència d’obra major
- Comencen les obres d’urbanització del futur polígon del Pont Nou
- Una ambulància i un camió xoquen a Sant Martí de Sesgueioles sense deixar ferits
