Una diagnosi alerta de les febleses dels consells de participació a Manresa

Una diagnosi realitzada sobre la participació ciutadana a l’Ajuntament de Manresa alerta de febleses en el sistema.

Segons afirma la diagnosi realitzada, «en la pràctica i en els últims anys, els Consells de Districte han anat perdent força. Cada vegada hi participa menys població i aquesta pertany majoritàriament a les entitats de veïns», que pateixen «un problema de relleu generacional i representativitat».

Alerta que l’obertura de la participació a persones alienes als consells no sempre s’ha vist com un aspecte positiu.

Alguns membres consideren que no tenen coneixement de causa com per prendre decisions o que de vegades participen persones que no són residents al districte.

El resultat és que «en la pràctica, no sempre es generen debats rics que permetin sobrepassar els interessos particulars per fer una mirada més global de districte».

A més, «en alguns consells s’estableixen dinàmiques de lideratge que no faciliten el debat i la reflexió comuna i constructiva».

Un altre aspecte a tenir en compte és que «les persones que en formen part no sempre s’identifiquen amb el districte al qual pertanyen i tenen una mirada més de barri, el que fa que es generin dinàmiques de competència entre barris».

D’altra banda, hi ha una demanda d’augmentar el pressupost de cada consell de districte.

Les sessions acostumen a tenir un caràcter principalment informatiu i d’exposició de demandes i poc deliberatiu.

Exposa que «les dinàmiques de treball establertes durant anys amb les persones que formen part habitualment dels consells fa difícil introduir metodologies participaves diferents». Per altra part, costa trencar les dinàmiques de discussió respecte a aspectes urbanístics de la ciutat i introduir nous temes o debats. La diagnosi apunta que «no existeix vinculació amb la resta de consells sectorials».

En l’àmbit dels consells no territorials, la diagnosi apunta, per exemple, que el Consell de Gent Gran està poc professionalitzat en general. Majoritàriament, l’integren persones grans que gestionen entitats i «manca participació de professionals de serveis» com residències i casals. Es fan esforços per vincular altres entitats que consideren importants, «però fins al moment no han tingut resposta».

Persones d’edat avançada

Subratlla que les persones que estan al capdavant de les entitats són molt grans i s’evidencien les dificultats per a la renovació de càrrecs.

La manca del perfil més professional «fa que sovint els temes tractats estiguin poc treballats. Manca una mirada professional en les decisions que es prenen».

A més, «una part important de les persones assistents mantenen una actitud individualista, de defensa d’interessos particulars i manca una mirada de ciutat i una crítica constructiva».

El fet que no tingui poder de decisió «genera entre algunes persones desconfiança i desafecció».

Les sessions s’estructuren amb una part expositiva i un torn obert de preguntes i aportacions. «No s’incorporen dinàmiques específiques pensades per extreure resultats més analítics», afirma.

Pel que fa al Consell de Mobilitat, «les últimes actes publicades són de 2018», segons el document, que està datat a setembre del 2022. La diagnosi també recollia que el Consell de Salut i Prevenció d’Addiccions «no es reunia des de feia 2 anys».

Pel que fa al Consell de Cultura, «des de l’associacionisme i el sector privat es busca una relació clientelar: expressant queixes i demandes per tal que siguin resoltes, sense una cooperació entre els diferents agents».

Deu aspectes clau a tenir en compte

Alguns consells compten amb una participació baixa i poc representativa, però hi ha altres aspectes a tenir en compte.

• Els col·lectius més difícils de mobilitzar solen ser les persones d’origen estranger, les joves i les que pateixen situació de vulnerabilitat. També es troben a faltar algunes entitats clau i professionals del sector privat.
• Les entitats més participatives tenen al capdavant persones grans i acostumen a estar altament motivades. La renovació d’aquests càrrecs amb perfils semblants serà clau pel manteniment d’aquestes entitats.
• Costa vincular entitats que se senten allunyades o no s’identifiquen amb les administracions.
• Disparitat quant a la regularitat de les reunions. Mentre que hi ha consells que es poden reunir 5 o 6 cops l’any, d’altres fa anys que no es reuneixen en plenari.
• Tot i que els consells poden ser també espais de relació entre els seus membres que faciliti la coordinació i l’establiment de criteris comuns, aquest és un potencial que no sempre s’aprofita.
• Rigidesa en els procediments per incorporar nous membres (presentació d’instància). Això dificulta la seva obertura.
• La majora de consells de participació tenen lideratges que poden monopolitzar els discursos. Alguns d’ells poden ser especialment negatius per centrar-se en crítiques poc constructives.
• En general, el personal tècnic considera que no disposen d’eines i instruments per dinamitzar de forma participativa els consells. També es manifesta manca de temps i dedicació per anar fent el seguiment de les comissions de treball que es puguin generar.
• Sovint acaben sent sessions informatives amb un espai de precs, preguntes i reivindicacions. No es plantegen espais de treball en petits grups perquè tothom se senti còmode per expressar-se.
• La manca de pluralitat de perfils pot dificultar la deliberació de qualitat que contempli diferents punts de vista.

Subscriu-te per seguir llegint