Manresa és a tocar dels 80.000 habitants, amb el 20,5% de fora

Rècord d’habitats i rècord de nouvinguts empadronats. En el primer cas, amb prop de 80.000 (en concret, 79.907) i, en el segon, amb 16.395, que representen un 20,51% del total de la població. Les dades corresponents a l’anàlisi semestral de la immigració estrangera a Manresa que realitza l’Ajuntament no només constaten que la davallada fruit de la covid queda molt enrere, sinó també un creixement a partir d’aleshores cada cop mes acusat.

El darrer padró d’immigració, pendent de la ratificació per part de l’INE, l’Institut Nacional d’Estadística, correspon al juny passat. Respecte a mig any abans, al desembre del 2022, la població total va créixer en 922 persones i, a un any enrere, al juny del 2022, en 1.384. Pel que fa als nouvinguts, en mig any van augmentar en 551 persones, i d’un any a l’altre, de juny a juny, en 1.211, la qual cosa certifica que són els principals responsables d’aquest remarcable increment del padró.  

Si bé Regió7 ja va informar el maig passat que, segons el padró continu de població, el 14 d’abril Manresa fregava els 80.000 habitants (79.600), ara són més, 79.907. A 1 de gener, n’hi havia 78.886.

Després de la davallada del global de la població reflectit en els recomptes a partir del desembre del 2020, amb pèrdues inèdites que, per exemple, d’aquell desembre al del 2021 es van enfilar a més d’un miler menys de persones (-1.064), el juny del 2022 ja hi va haver una recuperació. Respecte a mig any abans, es van guanyar 797 persones, i del juny al desembre del 2022, 462. El juny passat aquest increment en mig any s’enfila encara més: prop del miler. 

Quant a la població nouvinguda, fruit de la pandèmia, que va portar l’aturada en sec de la mobilitat entre països i, de retruc, una clara disminució de l’arribada d’immigrants, del desembre del 2020 al juny del 2021 van disminuir en 230 persones i del juny al desembre del 2021, en 256. A partir d’aquell desembre es van activar els fluxos d’arribada i van tornar a augmentar, amb 471 fins al juny del 2022 i amb 660 del juny al desembre del 2022. El darrer mig any comptabilitzat han augmentat en 551 persones. 

Població llatinoamericana

Tot i que la població marroquina continua sent, per molt tros, la que aporta més ciutadans nouvinguts a Manresa, amb 6.639 persones, que representen el 8,30% de la població total i el 40,48% de l’estrangera, en el darrer recompte, en comparació amb mig any enrere, aquest col·lectiu només ha augmentat en 36 persones. En canvi, els d’Hondures, de Colòmbia i de Veneçuela s’han incrementat de manera molt considerable, amb 102, 102 i 56 persones, respectivament. De fet, a partir del desembre del 2020, aquests tres països han anat passant al davant del Senegal i de la Xina en el rànquing dels principals grups nacionals que, abans, després del Marroc i de Romania, que no es mouen del primer i segon lloc, eren els següents.

Les causes de les arribades

L’arribada de població dels tres països llatinoamericans, amb l’entrada en mig any de 260 persones, l’explica la seva situació social, política i econòmica, que fa que moltes persones optin per marxar-ne.

Pel que fa a la població arribada d’Ucraïna, país que, degut a la guerra amb Rússia que va començar el 24 de febrer del 2022, ha tingut força protagonisme en els darrers padrons, s’ha frenat, amb només 15 persones en mig any, mentre que,  del desembre del 2021 al juny del 2022, van créixer en 97; i del juny al desembre del 2022, en 70. 

En el rànquing dels deu principals grups nacionals presents a Manresa, després del Marroc, Romania, Hondures, Colòmbia, Veneçuela, Senegal, Xina, Ucraïna i Itàlia, hi ha el Perú. 

Caldrà estar atents al proper padró per comprovar si la guerra entre Israel i Palestina que va esclatar el passat 7 d’octubre té alguna traducció en l’arribada de persones procedents d’aquests països. Justament l’octubre passat Regió7 va entrevistar un palestí que havia arribat a Manresa feia un parell de mesos fugint de la guerra (vegeu edició del passat dia 15 d’octubre).

A nivell dels barris, com és habitual, el col·lectiu marroquí és el primer en tots, llevat de Viladordis, on ho és el romanès, que és el segon origen majoritari i ocupa el segon lloc en nou barris, compartit en el cas de Saldes-Plaça Catalunya amb Colòmbia, que és el primer origen en tres (Poble Nou, Sant Pau, i Xup);  Hondures ho és en dos (Barri Antic i Vic-Remei), compartit amb Romania a Saldes-Plaça Catalunya, i Veneçuela és el primer col·lectiu nouvingut més nombrós en dos (Cal Gravat i Passeig i Rodalies). 

En comparació amb mig any abans, on creix més la població nouvinguda és al Poble Nou, amb 110 persones més, seguit per Vic-Remei, amb 97 més. A la resta de barris també augmenta poc o molt. L’únic que en perd és Viladordis, (-7). Quant a la població en general, hi ha setze barris que en guanyen i dos que en perden: Sant Pau i Cal Gravat. 

Entre la població estrangera un 51% són homes i un 49%, dones.

Subscriu-te per seguir llegint