A les comarques centrals hi ha 55 infants que viuen en 48 famílies d’acollida

Famílies acollidores expliquen a Manresa la seva experiència i vivències en un acte a l’espai Plana de l’Om

La família Belil Bruach de Vacarisses ha adoptat tres nens i fa acolliment, i van explicar la seva experiència a Manresa

La família Belil Bruach de Vacarisses ha adoptat tres nens i fa acolliment, i van explicar la seva experiència a Manresa / DRETS SOCIALS

Jordi Morros

Jordi Morros

A les comarques centrals hi ha 55 infants acollits en 48 famílies, i 10 infants més en 10 famílies col·laboradores de caps de setmana i vacances.

Actualment, a Catalunya hi ha més de mil infants en famílies acollidores. És el cas, per exemple, de les famílies Belil Bruach, de Vacarisses, o de la parella formada per Georgina Pons i Marcel Bonaventura, que fins fa poc vivien a Sant Joan de Vilatorrada. Són famílies acollidores d’infants que tornaran amb els seus un cop aquests estiguin en condicions d’atendre’ls i resolguin els problemes que els impedeixen ocupar-se’n adequadament. Com una adopció durant un temps determinat.

Encara en farien falta més, de famílies, per poder cobrir totes les necessitats que hi ha i per aportar un entorn familiar a infants i joves que han viscut situacions complicades. Per aquest motiu el departament de Drets Socials ha dut a terme una campanya a la qual s’hi ha adherit Manresa. I qui millor per explicar el projecte que les mateixes famílies acollidores. L’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció les va reunir en un acte públic a l’Espai Plana de l’Om on van poder explicar la seva experiència.

Família monoparetal

El primer a pujar dalt l’escenari va ser Francesc Torras, de Vacarisses. Farà quatre anys que té un infant de set anys en acollida. Va explicar que sempre li havia passat pel cap acollir o formar una família d’una forma o una altra, i quan va complir 40 anys es va decidir. El cas és que a causa de la covid, l’acolliment es va fer d’un dia per un altre, sense l’anomenada fase d’acoblament on família i infant es van coneixent a poc a poc.

Francesc Torras té un menor de 7 anys en acollida

Francesc Torras té un menor de 7 anys en acollida / J.M.G.

Torras es va convertir en pare de cop. No tot són flor i violes, va admetre, però «és una experiència absolutament enriquidora. Tu hi guanyes, i l’infant també. Potser és egoisme, però ho faig pel nen però també per mi». A reflexionar que «quan l’infant marxi serà per estar millor».

Tres adopcions i dos acolliments

El cas de la família Belil Bruach, també de Vacarisses, va cridar l’atenció. Són pares de tres nens adoptats i han fet dos acolliments. Ara fa dos anys que acullen un nen.

Van explicar que les adopcions els van fer pensar en l’acolliment. «Quan vam adoptar, sempre vèiem els nens que es quedaven». Un cop van formar una família, van començar a acollir. "Quan em demanen quants fills tinc dic que cinc", va comentar Jordi Belil, que va confessar que «soc especialista en el Dalsy». La seva parella, Montserrat Bruach, va afirmar que «tothom té dret a tenir una segona oportunitat, i qualsevol nen necessita una família».

La família Belil Bruach té tres fills adoptats i ha fet dos acolliments

La família Belil Bruach té tres fills adoptats i ha fet dos acolliments / J.M.G.

Jordi San José i la seva esposa Cèlia, de Sant Feliu de Llobregat, també tenen una particularitat. Són jubilats i fan acolliment d’urgència. Generalment de nadons. N’han cuidat set els darrers anys. Es van començar a interessar en l’acollida quan va néixer la seva primera neta. «T’adones que hi ha molts infants que no tenen sort ni en néixer», va comentar San José, que va reblar «és una bona manera de donar resposta al compromís social que tothom hauria de tenir». Ara ja jubilat, va explicar, «em torno a llevar a les 2 i a les 5 de la nit a fer biberons».

"Són ells els herois"

Marcel Bonaventura i Georgina Pons vivien fins fa poc a Sant Joan de Vilatorrada. S’han traslladat a Terrassa. Són família acollidora d’un nen. Ella va conèixer i ajudar la mare quan estava embarassada. Ho va continuar fent quan va néixer la criatura, però hi va haver un moment que el menor va entrar en un centre residencial. El nen tenia 4 anys. Llavors «l’amor t’hi porta». El tenen en acollida i no temen el dia que marxi «perquè els fills biològics també arriba el dia que han de fer el seu camí». Bonaventura també va reflexionar que «nosaltres no som herois. Són ells els herois tenint en compte tot el que han hagut de passar ja de petits».

Actualment, a tot Catalunya hi ha 927 infants en acolliment en 780 famílies acollidores. També hi ha 148 infants en 137 famílies col·laboradores que formen part del programa de famílies de caps setmana i vacances.

A l’acte també hi va intervenir la regidora de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Manresa, Isabel Sánchez, i el director de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció, Josep Maria Forné. A l’escenari s’hi podien llegir tot de lemes com Acollir és fer família», «Acollir és explica les mates» o «Acollir és bufar fort les ferides».

La campanya continuarà aquest dissabte. A les 6 de la tarda es representarà a la sala petita del Kursaal l’obra «Teixint vincles», creada per un grup de joves extutelades i famílies d’acollida, liderats per Gemma Julià, mare d’acollida i professional del teatre. L’espectacle comparteix l’oportunitat personal i social que ofereix l’acolliment de menors tutelats en totes les seves modalitats, i mostra com aquesta mesura de protecció a la infància permet integrar els vincles amb dues famílies: la d’origen i la d’acollida. Les entrades són gratuïtes i es poden reservar al mateix web del Kursaal.

Tipus d'acolliment

Hi ha diversos tipus d’acolliment. El simple, que pot durar a l’entorn de dos anys. El d’urgència, quan l’infant viu amb una família mentre es valoren les circumstàncies que l’han fet desemparar i l’evolució de la família biològica. Són infants de 0 a 6 anys. Hi ha el d’acció educativa per atendre les seves necessitats especials i el de família col·laboradora, que és quan el menor conviu amb una família els caps de setmana i es vacances escolars. També hi ha l’acolliment permanent, que és de manera indefinida perquè es preveu que el desemparament serà permanent i no es considera possible l’adopció.