Sant Fruitós viu una emotiva jornada de sensibilització de famílies acollidores

Una trentena de famílies acollidores d’infants en situació de risc es troben a Sant Fruitós en una jornada lúdica i de sensibilització.

El nombre de menors acollits s’ha estancat en prop d’un miler anual, però n’hi ha el doble en espera  

Jordi Escudé

Jordi Escudé

Acollir infants que no poden ser cuidats pels pares biològics fins que siguin majors d’edat, algú els adopti, o la situació millori i puguin tornar a casa seva. És el nexe comú d’una trentena de famílies que aquest dissabte han participat a Sant Fruitós en una trobada de persones acollidores organitzada per l’associació Intress, una de les entitats acreditades per la Generalitat a través de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA), per coordinar els processos d’acollida. Una trobada d’agraïment i intercanvi d’experiències, i que també pretenia sensibilitzar sobre la conveniència de sumar més famílies per poder cobrir els 2000 infants que a dia d'avui necessitarien ser acollits.

Segons les darreres dades facilitades pel departament de Drets Socials, actualment a Catalunya hi ha 783 famílies acollidores i 937 infants acollits, a banda de 139 famílies més que acullen fins a 150 nens i nenes durant els caps de setmana i vacances. «Una bona xifra, però encara insuficient», i que denota una situació «d’estancament» observada en els darrers anys. Ho explicaven Marta Sanjuan coordinadora de l’equip d’acolliments familiars d’Intress a la demarcació de Lleida, i Jimena Arribas, que ho és a la demarcació de Barcelona. Totes dues assitien ahir a la trobada de Sant Fruitós, des d’on feien una crida a poder ampliar la xarxa d’acolliments perquè «continuen sent molts més els infants que s’esperen que no pas les famílies que s’ofereixen». Es tracta de menors «que en la majoria de casos venen d’una situació de desemparament, fins al punt que l’administració ha hagut d’intervenir per protegir-los perquè ha determinat que no és possible que continuïn vivint en el seu entorn familiar», apunta Arribas. Les problemàtiques que porten a aquesta situació «són molt diverses», però en tot cas, «poden posar en risc la integritat i el benestar de l’infant», sosté Sanjuan. Tanmateix, són situacions susceptibles de resoldre’s, de manera que «s’intenta que no perdin el vincle amb la família biològica, i l’adopció només es contempla en última instància. L’opció per evitar que entrin a un centre intern és l’acolliment familiar en alguna de les seves diverses modalitats segons cada cas, des de la simple, pensada per a dos anys prorrogables; fins a la permanent, que es podria allargar fins a la majoria d’edat; o la d’urgència, per situacions que requereixen immediatesa; a banda de la modalitat de col·laboració per a caps de setmana o vacances.

La desinformació és un escull

Bona part de les famílies acollidores repeteixen l’experiència, apunten les dues coordinadores de l’associació Intress, però també se’n van incorporant de noves malgrat no s’arribi a cobrir l’acolliment de tots els infants que ho necessitarien.

Sostenen que, en gran part, la clau per sumar-ne de noves és la informació, perquè sovint hi ha temors per desconeixement o confusió al voltant dels acolliments. Diuen que hi ha dubtes sobre el temps que pot durar, sobre les implicacions amb la família biològica, «i a vegades s’assimila equivocadament amb l’adopció, o pensen que han de ser experts i amb coneixements específics sobre la infància», explica Arribas. Per això, defensa les campanyes que es van fent des de la Generalitat en aquest sentit. «És un picar pedra constant, però necessari», hi afegeix Sanjuan.

Puntualitzen que per acollir infants «no necessàriament s’ha de ser una família, sinó que ho pot fer una persona sola, i amb fills o sense». Com a requisits, s’ha de ser major de 25 anys i amb una diferència de més de 14 respecte l’infant, però més enllà d’això, bàsicament només es demana «uns mínims econòmics que garanteixin la cura del menor (per bé que la Generalitat ofereix prestacions en concepte de manutenció a les famílies acollidores), unes condicions físiques i mentals adequades, i un espai per a l’infant». Això si, hi ha un procés previ d’avaluació mitjançant entrevistes i visites per part de professionals com Sanjuan i Arribas, que elaboren un informe d’idoneïtat que l’ICAA haurà d’acabar validant.

«No necessitem professionals sinó famílies corrents, tan sols que estiguin disposades a oferir una llar a un infant, que el cuidin, que l’acompanyin, i que es deixin acompanyar per nosaltres», diu Arribas, tenint en compte que un cop iniciat l’acolliment, s’anirà fent un seguiment periòdic, perquè aquests infants «no deixen d’estar tutelats» per l’ICAA.

Molta diversitat amb Solsona d’epicentre

El mapa actual de les famílies acollidores és molt variat, asseguren des de l’associació Intress, d’edats i situacions familiars diverses, des de persones solteres, fins a parelles de diferent sexe o d’homes i de dones, i d’arreu del territori. Tanmateix, en el cas de la demarcació de Lleida s’observa una concentració important de famílies acollidores a la ciutat de Solsona, de la qual, Sanjuan n’ignora els motius

Posada en comú a Sant Fruitós

La trobada d’aquest dissabte a Sant Fruitós va ser un reflex d’aquesta diversitat de famílies acollidores. S’organitzava des de l’associació Intress per a famílies de les demarcacions de Barcelona i Lleida, i per això es va triar Sant Fruitós com a epicentre intermig en el conjunt d’aquest territori. Entre les 10 del matí i pràcticament les 2 del migdia la trentena de famílies assistents (algunes amb els menors que ara tenen acollits) van poder intercanviar experiències mentre els infants s’entretenien en tallers i jocs diversos que es van organitzar a l’entorn del Bosquet. També hi va haver l’actuació del grup Ai, Carai! i un esmorzar conjunt.

A la trobada hi va haver famílies vingudes d’arreu de les dues demarcacions, com Elisabet Capdevila i Daniel Romaní, de Sant Cugat del Vallès. Acullen infants des del 2012, i ara han optat per la modalitat de col·laboració, amb un nen de 10 anys que tenen els caps de setmana i per vacances. El petit explicava ahir que ja espera que arribi dissabte per poder-se trobar i fer les excursions que diu que tant li agraden. Per als seus pares d’acollida és «una experiència molt positiva per les dues bandes», i també «molt recomanable», explicava Capdevila, però sempre «molt conscients que no estem substituint ningú, sinó que ajudem altres famílies que en aquests moments tenen problemes», amb l’objectiu «que aquests nens i nenes no perdin la convivència en un entorn familiar».

Qui tampoc no es va perdre la cita d’ahir a Sant Fruitós és Julia Caballero, que venia de Barcelona amb el Jesús i la Leyre, dos germans biològics de 15 i 13 anys que en fa dotze que conviuen amb la Julia en règim d’acollida (ara ja permanent). Està separada, i explica que «tot i que al principi va ser dur, l’experiència ha estat molt gratificant». No té fills propis, i assegura que al Jesús i la Leyre «me’ls sento com a meus». Els dos germans també manifestaven la seva satisfacció per l’acollida: «Ens sentim molt bé amb la Julia», tot i que entre rialles admetien que de tant en tant també hi ha alguna baralla o altra.

A punt d’acabar les activitats, l’associació Intress feia molt bon balanç de la trobada d’ahir a Sant Fruitós, que va servir «de reconeixement» a la tasca que fan totes les famílies acollidores, si bé a última hora en fan fallar algunes de les quals estava prevista l’assistència. En total, n’hi havia 35 de convidades als actes. 

Subscriu-te per seguir llegint