Sor Lucía Caram presentarà a Manresa el seu llibre sobre Ucraïna el proper 19 de març

Sor Lucía Caram ha publicat recentment un llibre en el qual explica l'estreta relació que ha establert amb Ucraïna d'ençà que hi va esclatar la guerra, el febrer va fer dos anys. Caram hi ha viatjat més de vint vegades. Hi ha fet viatges per traslladar a Catalunya i a Espanya famílies que fugien de la guerra i, també, ferits de guerra i malalts oncològics que allà no podien ser atesos. Alhora, hi ha enviat tones d'ajuda humanitària i de material sanitari i ambulàncies. Va aconseguir que el ministeri de Defensa hi portés un hospital de campanya i és a punt de portar-hi el segon. Per aconseguir els diners per adquirir-lo, pels volts de les festes de Nadal va organitzar una missa criolla a la Sagrada Família de Barcelona.

El proper dimarts 19 de març, a les 7 de la tarda, Caram presentarà a Manresa la crònica i les reflexions de la seva estreta relació amb Ucraïna, que ha recollit al llibre titulat Invitados a construir. Ucrania, la guerra y la compasión, amb pròleg del Papa Francesc, amb qui la monja argentina establerta fa dècades a Manresa comparteix una estreta amistat, fins al punt de convertir-se en la seva emissària al país en guerra.

La presentació tindrà lloc a la nau gòtica del convent de Santa Clara (c. Nou de Santa Clara, 62), on viu Caram. L'acompanyaran Gabriel Prat, president de la Fundació del Convent de Santa Clara, que dirigeix Caram, i Jordi Vilaseca, president de la Fundació Joviat. Prat ha acompanyat la monja en algun dels seus viatges a Ucraïna.

El passat 27 de febrer, sor Lucía va presentar el llibre a la Llotja de Mar de Barcelona en un acte on va assistir la ministra de Defensa.

"La guerra em fa mal"

Al llibre, editat per Plataforma Editorial, hi diu: "La guerra fa mal. La guerra em fa mal. Les seves ferides han impactat en el meu cor i us asseguro que sento com un poble es dessagna i mor. Tot i que és viu i no deixa de lluitar, fins i tot en aquells que, abandonats, només poden gemegar, implorant una pau o una treva que no acaba d'arribar. Per això no puc deixar de clamar i de reclamar atenció sobre ells, perquè són entre nosaltres. Hem obert corredors humanitaris; ells i elles no són xifres, ni números, ni estadístiques: són persones. Per elles, avui, en aquestes pàgines, vull recollir-ne el record, el testimoni, i també cridar l'atenció per tot el que estem fent, des d'aquí, per ajudar-los a reconstruir la seva esperança".