Europa lidera una lluita difícil

El 60% del que es menja a Europa prové de països extracomunitaris, la qual cosa converteix la Unió Europea en el principal importador mundial de productes de pesca. Països com Tailàndia, Cambodja i molts altres d’Àsia i Àfrica són grans exportadors de peix, però a Europa manquen controls adequats de les seves flotes i captures. Per això, la UE ha creat un sistema sancionador basat en targetes d’advertiment («targetes» grogues i/o vermelles, que arriben a la total prohibició de comerç amb Europa) perquè aquests països extracomunitaris s’impliquin en el control de la pesca il·legal en els seus respectius territoris i flotes.

Ni els Estats Units ni el Japó disposen de controls tan exhaustius com Europa, la qual cosa converteix el Vell Continent en pioner i impulsor de la lluita contra la pesca il·legal. No obstant això, aquesta lluita ha de ser molt més àmplia i global. El 2010 es va crear una normativa que ha fet possible aquest èxit europeu. El Reglament de lluita contra la pesca il·legal no declarada i no regulada (INDNR) ha resultat ser una poderosa eina a l’hora d’evitar que el peix capturat il·legalment entri a la UE. És la legislació més ambiciosa del seu gènere per perseguir la pesca il·legal, però, com s’ha comprovat, sense la col·laboració internacional és impossible posar fre a aquestes pràctiques il·legals d’abast mundial.

Subscriu-te per seguir llegint