Emergència al Brasil i l’Àfrica

La desforestació al Brasil va augmentar de manera espectacular durant el govern de quatre anys del president d’extrema dreta Jair Bolsonaro i es va incrementar un 15 % l’any passat en comparació amb el 2021. El president Luiz Inácio Lula da Silva ha promès posar fi a la desforestació a l’Amazònia brasilera el 2030, però afrontarà molts desafiaments per aconseguir-lo, afirmen els experts.

Durant l’any passat, les altes taxes de destrucció de boscos primaris també van continuar a la República Democràtica del Congo (RDC), on es van destruir més de mig milió d’hectàrees el 2022, segons l’informe.

A diferència del Brasil, els principals impulsors d’aquesta desforestació en aquest país africà van ser l’agricultura de subsistència i la producció a petita escala de carbó vegetal a partir de la tala i crema de fusta, la qual cosa no és sinó un reflex de la pobresa del país.

Un fons de 500 milions de dòlars creat fa dos anys per la República Democràtica del Congo per protegir els seus boscos s’ha vist malmès per la recent subhasta de permisos per a l’exploració de petroli i gas. A més, el govern també ha anunciat que cancel·larà una moratòria sobre noves concessions fusteres, i tot això dibuixa un panorama encara més preocupant.

Però també hi ha països que milloren. Indonèsia (posseïdor de grans selves) està reduint el ritme de desforestació des de fa uns anys, com la Xina, que està impulsant, a més, una forta política de reforestació.