Estudi científic

El desglaç d’una part de l’Antàrtida podria ser inevitable

Els científics fan una crida a accelerar els plans per fer front a l'augment del nivell del mar en els propers 50 anys

Valentina Raffio

Hi ha almenys una part de la capa de gel de l’Antàrtida que desapareixerà abans que acabi el segle i això, al seu torn, podria augmentar el nivell del mar a tot el planeta. Aquest és el dur pronòstic d'un estudi publicat aquest mateix dilluns a la revista ‘Nature Climate Change’ i que torna a alertar sobre la pèrdua de gel als casquets polars del planeta. «El desglaç de la regió occidental de l’Antàrtida serà inevitable, per la qual cosa tenim cinquanta anys per accelerar els plans d’adaptació per fer front a aquest fenomen i les seves conseqüències», conclou l’anàlisi, liderat per la científica Kaitlin Naughten del British Antarctic Survey (BAS).

La investigació s’ha centrat a analitzar, d’una banda, l’escalfament de les aigües del Mar d’Amundsen i, d’altra banda, el seu impacte a la capa de gel de l’Antàrtida. A partir d'aquí, i gràcies a l’ajuda d’un model computacional, van estudiar diversos possibles escenaris com, per exemple, què passaria si es respectessin al peu de la lletra els Acords de París i si s’aconseguís limitar l’escalfament global a ‘només’ 1,5 graus de mitjana. O si aquest fenomen avancés fins als dos graus. O si tot seguís com fins ara i se superés també aquest llindar. Segons expliquen els autors d’aquesta anàlisi, «a tots els escenaris es produïa el desglaç d’aquesta regió de l’Antàrtida».

«El desglaç de la regió occidental de l’Antàrtida serà inevitable, per la qual cosa tenim cinquanta anys per accelerar els plans d’adaptació»

Kaitlin Naughten

— Científica

El desglaç d’aquesta regió de l’Antàrtida amenaça de fer créixer , en el pitjor dels casos, fins a cinc metres el nivell mitjà del mar. Això podria amenaçar la supervivència de centenars d’illes de tot el globus terraqui així com augmentar dràsticament la pressió sobre les zones costaneres on habiten centenars de milions de persones. Segons apunten els pronòstics de la plataforma ‘Surging seas’, en el cas d’Espanya les zones més amenaçades per aquest fenomen serien Empuriabrava, el delta del Llobregat, el delta de l’Ebre, la costa valenciana, diversos punts del litoral andalús, la província de Cadis i Doñana.

Desglaç accelerat

Aquest últim pronòstic sobre el futur de l’Antàrtida és considerat el «més exhaustiu elaborat fins ara» i permet entendre fins a quin punt l’escalfament global està impactant en aquesta regió situada en l’extrem sud del planeta, explica l’investigador Taimoor Sohail, de la University of New South Wales, en una anàlisi adjunta publicada a ‘News and views’. «La pregunta ja no és ‘si’ hi haurà desglaç de l’Antàrtida o si pujarà el nivell del mar sinó com de ràpid passarà», afegeix Alessandro Silvano, investigador del Natural Environment Research Council (NERC), en declaracions al Science Media Center.

«La pregunta ja no és si hi haurà desglaç de l’Antàrtida o si pujarà el nivell del mar sinó com de ràpid passarà»

Alessandro Silvano

— Investigador

Fa temps que la comunitat científica adverteix sobre el delicat estat de la capa de gel situada al sud del planeta. Aquest any, sense anar més lluny, un informe de l’Organització Meteorològica Mundial advertia que l’extensió del gel marí en aquesta zona havia arribat per segon any consecutiu a un nou mínim històric que, en algunes estacions, mostrava una pèrdua de gairebé el 40% respecte als valors normals dels últims quaranta anys. També hi ha cada vegada més estudis que alerten que aquest fenomen ja està posant en risc la supervivència d’espècies tan emblemàtica com els pingüins emperador.

Davant aquestes xifres, els experts reiteren la seva crida a l’acció climàtica. «Necessitem reconèixer al més aviat possible la gravetat del problema i començar a actuar per adaptar-nos a aquests escenaris de futur», comenta Kaitlin Naughten, autora de l’anàlisi publicada aquest dilluns. En aquest sentit, els autors del treball reclamen, d’una banda, accelerar els plans d’adaptació davant l’augment del nivell del mar i, de l’altra, mitigar les emissions de gasos amb efecte hivernacle per evitar que l’escalfament global continuï accelerant el desglaç en diferents racons del planeta.