El permagel es fon: Una bomba de rellotgeria sota els nostres peus

El 22% de la superfície de la Terra està permanentment gelada. Són més de 112 milions de quilòmetres quadrats, una superfície equivalent a 6,6 vegades la de Rússia i 222 vegades la d’Espanya. És el que es denomina permagel, una autèntica bomba de rellotgeria sota els nostres peus, ja que s’està començant a descongelar a causa de l’escalfament global, amb conseqüències catastròfiques per al clima i, per extensió, per al futur de la vida en el planeta.

El permagel és una capa de sòl, roca o sediment que roman a una temperatura de 0 °C o menys durant tot l’any. Es troba principalment en latituds septentrionals (Groenlàndia, el Canadà, Alaska i Rússia) i en altituds per sobre de la línia arbòria, incloent-hi regions que no estan cobertes de neu.

L’Organització de les Nacions unides (ONU) porta ja diversos anys llançant la veu d’alarma i reclamant, en sintonia amb la comunitat científica, que aquesta alarmant pèrdua de gel terrestre rebi l’atenció mundial i la recerca que mereix.

Perquè aquest desglaç, segons l’ONU, «reconfigura els paisatges, desplaça a pobles sencers i pertorba els fràgils hàbitats dels animals; amenaça, a més, amb alliberar microorganismes perillosos que porten congelats milers d’anys i emissions del metà i el carboni que es troben atrapats en el seu interior».

L’última alerta ha estat llançada per l’Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL). La principal preocupació és que, a les regions polars, el permagel conté grans reserves de diòxid de carboni (CO₂) i metà (CH4), dos potents gasos d’efecte d’hivernacle. «Si aquests gasos s’alliberessin, les conseqüències per al clima serien desastroses», alerta Michael Lehning, director del Laboratori de Ciències Criosféricas de la EPFL.

Però això no és tot, perquè el permagel polar també conté bacteris i microbis que han romàs congelats durant milers d’anys i que podrien tornar a ‘despertar’. Ee fet, la NASA ha descobert microbis de més de 400.000 anys en el permagel descongelat.

Perquè, encara que el material vegetal i animal congelat en el permagel –conegut com a carboni orgànic– no es descompon ni es podreix, quan aquesta capa es descongela els microbis comencen a corrompre el material i alliberen l’atmosfera gasos d’efecte d’hivernacle.

Els científics auguren que l’Àrtic sofrirà un escalfament entre dues i tres vegades major que la mitjana mundial al llarg d’aquest segle. Així que, quan quan es parla de 1,5 °C més a nivell mundial, han d’apuntar-se 3 °C a l’Àrtic. Això significa que les onades de calor més freqüents tant a l’hivern com a l’estiu i els ‘efectes indirectes’ (incendis forestals, plagues d’insectes…), ja estan ocorrent.

Ja l’any 2019, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va qualificar el desglaç del permagel com un dels deu problemes emergents més preocupants per al medi ambient. En aquest moment, els límits meridionals del permagel a l’Àrtic havien retrocedit cap al nord entre 30 i 80 km, una pèrdua significativa de cobertura. Des de llavors han retrocedit encara més.

El permagel polar està format principalment per marenys i torberes, en les quals el contingut d’humitat és alt i la matèria vegetal es descompon molt lentament a causa de les baixes temperatures. Això crea les condicions anaeròbiques perfectes per a l’emmagatzematge de carboni.

Metà, el «gegant adormit»

Es calcula que el permagel conté el doble de CO₂ i metà que l’atmosfera. Un estudi realitzat en 2015 va estimar que el total de reserves de carboni en el permagel de l’hemisferi nord és de 1.832 gigatones (milers de milions de tones). La desaparició del permagel, per tant, resultaria tràgica per a la Terra.

«Si s’alliberés aquest gran magatzem de gasos, s’acceleraria considerablement l’escalfament global. Dit això, encara no comprenem del tot la dinàmica en joc, especialment pel que fa als mecanismes naturals de compensació», apunta Michael Lehning en un article publicat per la redactora científica i responsable de premsa de la EPFL Sarah Perrin.

«Per exemple, sabem que part del CO₂ addicional seria fixat pel creixement de noves plantes, però no sabem quant. En la situació actual, creiem que el desglaç del permagel amplificarà en general els efectes del canvi climàtic», afegeix el científic germànic-suís.

Pel que fa al metà, al qual alguns científics denominen el «gegant adormit» del cicle del carboni, té un efecte en l’escalfament global 80 vegades més potent que el CO₂. I en la mar de Laptev, al nord de Sibèria, s’han detectat a 350 metres de profunditat concentracions de metà 400 vegades superiors a les atmosfèriques.