Gas radó: el perill silenciós

El gas, radó és la segona causa de càncer de pulmó a Espanya, just per darrere del tabac, i és el causant del voltant de més de 2.000 morts a l’any al nostre país. És un element que es troba en la naturalesa, àmpliament repartit per la Península i els dos arxipèlags, però especialment a Extremadura, Galícia i parts d’Andalusia i Catalunya.

El radó es va descobrir en 1900, i en la dècada dels 40 ja hi havia estudis que el citaven com a possible agent cancerigen. La confirmació va quedar establerta en 1988 per part de l’Agència Internacional per a la Recerca contra el Càncer. Actualment, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que fins a un 14% dels càncers de pulmó s’ocasionen per l’exposició a aquest gas a l’interior dels edificis on viu i treballa la població.

El seu perill radica en el fet que es tracta d’un compost esquiu i sigil·lós: és un gas que no pot percebre’s pels sentits humans, com succeeix amb qualsevol altra emissió radioactiva. No obstant això, els seus efectes ataquen amb gran eficàcia el teixit pulmonar.

El radó s’origina en desintegrar-se el radi i l’urani, presents en els sòls i en els materials de construcció, i és la font més gran de radioactivitat natural, segons el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), la institució encarregada de monitorar a Espanya els nivells d’aquest gas i prevenir els seus efectes en l’entorn laboral i en habitatges.

El granit resulta ser un dels materials que més radó pot emetre, especialment si està molt envellit, esquerdat i desfet, assenyalen els experts.

Dita contaminant s’acumula en els domicilis a partir de la seva exhalació des del subsòl, i si no es fa res per a evitar-ho, persisteix al llarg de tota l’existència de la casa. No obstant això, la seva concentració mitjana presenta lleus alts i baixos (perquè és més actiu a l’hivern que a l’estiu).

No va ser fins a desembre de 2022 quan el Govern espanyol, amb considerable retardo respecte a els terminis establerts per la UE, va aprovar un decret per a protegir la població enfront d’aquest perill. I ara, fa poques setmanes, el Consell de Seguretat Nuclear ha publicat una instrucció tècnica on es recullen, segons el nivell de risc, les zones d’Espanya on s’haurien de fer mesuraments de radó.

No obstant això, l’entitat vivesinradon.org, que lluita per cridar l’atenció sobre aquesta greu amenaça, afirma que aquests mesuraments «deixen fora de la llista, almenys en l’esborrany, a totes les zones de risc mitjà, classificades com a zones I, on, paradoxalment, és obligatori posar mesures antiradó a l’hora de construir», assenyala el director d’aquesta organització, José Miguel Rodríguez. «No sembla lògic que, d’una banda, sigui obligatori posar contramesures al radó a l’hora de construir i després no es mantingui l’exigència de realitzar mesuraments», afegeix.

A més, fa unes setmanes es va aprovar també per part del Govern el Pla Nacional contra el Radó, que té com a objectiu reduir el risc que suposa l’exposició a llarg termini a aquest gas i fixa que el nivell de referència tant per a habitatges com per a llocs de treball no ha de superar els 300 Bq/m³.

No obstant això, segons vivesinradon.org, el citat pla és excessivament genèric i no inclou objectius concrets. «És un pla redactat sense la participació de la societat civil i d’organitzacions com la nostra, ni amb els sindicats, associacions del radó o de les empreses que fa anys que treballen en l’àmbit del radó», afirma Rodríguez, per a qui el Govern s’ha limitat a «complir amb l’expedient» que li ordena la UE.

Què hem de fer?

A la vista del mapa elaborat pel CSN sobre les àrees amb major predomini de radó (en vermell, les zones amb major presència i risc), la pregunta que es formulen molts ciutadans és: Què fer si vivim en una zona amb radó?

«En cas de viure en una zona de risc, la qual cosa s’ha de fer és un mesurament acreditat, tal com recull el Reial decret 1029/2022. Les mesures consisteixen en l’enviament d’uns captadors, que denominem monitors integrats, que s’han de deixar en l’edifici durant, almenys, tres mesos i preferentment evitant els mesos de juliol i agost. Passat el període d’exposició, els monitors es retornen, s’analitzen i es lliuren els resultats», assenyala José Miguel Rodríguez, qui desaconsella comprar per compte propi equips electrònics de mesura directa, més cars a més que el mesurament acreditat.

Les estadístiques de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) xifren entre un 3% i un 14% la quantitat de casos de càncer de pulmó relacionats amb el radó. Això suposaria que a Espanya, amb les dades de 2020 (en què es van diagnosticar 30.948 casos de càncer de pulmó), entre 900 i 4.333 persones moren a l’any per aquesta mena de càncer a causa d’exposició al radó. Com a mitjana, serien més de 2.600 persones.

Es tracta, per tant, d’un risc sanitari derivat d’una font natural de radioactivitat que cal conèixer per part dels ciutadans, però també prevenir eficaçment per part de l’Administració, assenyala aquesta entitat.

Viu sense Radó és una iniciativa inscrita dins d’un programa de major abast sobre salut pública que tracta d’alertar dels perills d’aquest element tan perniciós com desconegut per a la societat.

[object Object][object Object]

El responsable de la campanya que sensibilitza a la població sobre el radó lamenta la poca ambició del decret aprovat

Quines són les principals mancances de la nova normativa sobre el radó?

Ha sortit amb gairebé cinc anys de retard de la data fi del termini de trasposició i gairebé deu des que es va publicar la Directiva europea. Això suposa un perjudici greu per a la salut pública i ha suposat una condemna a Espanya per haver incomplert el termini. A més, el nivell de referència que s’ha triat és el nivell màxim que estableix la Directiva. Això és una decisió política; es podria haver optat per fixar nivells més proteccionistes, com tenen en altres països.

Quina és la situació normativa en països del nostre entorn? Són més exigents?

Països com Itàlia, França, el Regne Unit, Irlanda, Suècia, Noruega i altres compten amb plans nacionals de lluita contra el radó des de la primera dècada de 2000. Altres països, com Portugal, ens han pres avantatge ràpidament amb polítiques més actives i audaces, com declarar tot el país com a zona d’acció prioritària.

Quina utilitat pràctica tindrà el nou Pla Nacional contra el Radó?

Per a començar, és el pla de Juan Palomo (jo me’l guiso, jo m’ho com), perquè ha estat redactat sense participació de la societat civil. És un pla sense pressupost, en el qual s’han limitat a ‘encaixar’ accions o tràmits que s’haguessin realitzat de qualsevol forma, amb o sense Pla Nacional contra el Radó. Crida l’atenció que, havent-se publicat en 2024, el pla contingui objectius en algunes àrees per als anys 2019, 2020 o 2021.

Per a realitzar mesuraments de radó en la llar, recomanen un determinat sistema...

S’ha de fer una mesura acreditada, tal com recull el Reial decret 1029/2022. Les mesures consisteixen en uns captadors, que denominem monitors integrats, que s’han de deixar en l’edifici durant, almenys, tres mesos i preferentment evitant els mesos de juliol i agost. Passat el període d’exposició, els monitors es retornen, s’analitzen i es lliuren els resultats. No recomanem comprar per compte propi equips electrònics de mesura directa, ja que no estan dissenyats per a realitzar la mesura acreditada que estableix aquest Reial decret. A més, una mesura acreditada és molt econòmica, mentre que aquests equips superen els 200 euros en qualsevol plataforma de venda per Internet.