Usuaris de la C-59 al Moianès consideren que hi cal una transformació de més envergadura

La carretera C-59, un dels tres eixos principals de connexió viària del Moianès, en aquest cas cap al Vallès (els altres són l'N-141c, que enllaça amb el Bages, i l’eix Transversal, que també hi connecta, alhora que amb Osona) es troba immers en plenes obres, en un dels trams interiors de la comarca. Una intervenció que abasta un traçat de 16 quilòmetres, els que van des de Moià fins al límit comarcal, a Sant Feliu de Codines, que ha de millorar les prestacions i, sobretot, la seguretat d’aquesta via, però que desperta recels entre els usuaris. En línies generals admeten que amb l’execució d’aquest projecte serà millor del que és ara, però que el salt qualitatiu és insuficient, ja que no hi ha canvis de traçat sinó que el punt principal és una ampliació del conjunt de la calçada amb vorals trepitjables.

Actualment, s’està intervenint ja en diversos punts al llarg del traçat, sobretot amb moviments de terra als laterals per guanyar aquesta amplitud (en alguns amb regulació de pas alternatiu amb semàfors) i en la construcció d’una rotonda a l’entrada nord de Castellterçol, en l’accés al polígon industrial El Vapor.

«Tota intervenció és benvinguda i disposar de més espai és la primera necessitat, perquè hi ha trams realment estrets. Però seguirem tenint una carretera revirada en diversos punts i, per tant, perillosa. Hi guanyarem? Sí. El que caldria? Ni de lluny». És l’opinió d’Aleix Garriga, veí de Castellterçol, que gairebé cada dia agafa aquesta carretera cap a Caldes de Montbui. I una visió molt compartida pels usuaris consultats per Regió7 a peu de carretera.

Com Montse Lina, de Moià, que diu que «és veritat que fins que no acabin l’obra no ho podem valorar bé, perquè ara encara es veu molt poc. I guanyar una mica d’amplada ja és molt, perquè hi ha llocs on quan et creues amb un camió se’t fa realment estreta. Però una carretera principal com aquesta hauria de tenir alguns trams totalment nous, perquè si s’actua sobre el traçat actual poc marge hi ha de millora».

Rafael Garrido, que és de Sant Feliu de Codines, però es desplaça un cop per setmana a la capital del Moianès, li dona la raó, i apunta que «seria un bon projecte si el resultat final fos una carretera com el tram entre Castellterçol i l’accés a Sant Quirze Safaja, o tan sols com a la zona de la Fàbrega», un punt entre Moià i Castellterçol, amb força amplada: «això seria una carretera a l’alçada d’una connexió entre comarques. Però la major part dels trams són d’una carretera de tercera divisió».

«És un ‘Frankenstein’»

Certament, una de les particularitats d’aquesta via, i que ja assenyalaven en el seu inventari els integrants de la plataforma C-59 Segura, és la irregularitat de traçats que s’hi alternen en un recorregut relativament curt. «És un ‘Frankenstein’», la defineix Arnau Puente, veí de Moià, «sembla feta a pedaços, amb trams especialment estrets, amb revolts i, a més, obacs; i de sobte d’altres amples i de traçat més o menys suau. Si no te la coneixes, és una carretera realment difícil perquè és molt irregular. I, pel que veig, a banda de ser una miqueta més ample, això canviarà poc».

Eva Úbeda, de Castellterçol, utilitza la C-59 gairebé cada dia, sigui cap a Moià o cap a Caldes, i afirma que «és una carretera que et fa sentir molt insegura, perquè és molt canviant, i encara sort que me la conec. Però per a algú poc habitual és perillosa i, sobretot a la nit, fa molta poc que se’t creui algun animal». Veu en les obres que s’estan fent «un petit remei. Però amb tot el trasbals que suposen, que s’entén, crec que el resultat final no serà gran cosa. Hi ha punts on el que caldria és fer-la completament nova».

N’hi ha que, en aquesta línia, encara van més enllà a l'hora de demanar una intervenció de més abast: «mentre no es faci una variant a Sant Feliu i s’hagi de seguir passant pel mig del poble, això no es podrà considerar un projecte important ni aquesta una carretera de nivell. No pot ser que en ple segle XXI una via principal com és aquesta per al Moianès passi pel mig d’un poble, amb tot el que suposa per als conductors i per als veïns», afirma Pere Martínez, de Castellterçol.

En conjunt, aquests i altres conductors consultats a peu de carretera conclouen que es tracta d’una via extremadament irregular: plena de revolts, amb trams molt variables quant a prestacions i amplades, tot i que pateix sobretot d’estretors; amb travesseres urbanes. També amb ferm desgastat i malmès (en aquest cas, sí que es renovarà completament) i amb l’amenaça sempre present de la nombrosa fauna que la travessa i que és protagonista involuntari i sofert de no pas pocs accidents. En definitiva, una gimcana viària que centenars de moianesos recorren cada dia al volant.

Amplades diverses

Precisament, un dels aspectes que tot sovint ha denunciat la plataforma és que hi ha trams molt heterogenis, alguns de puntuals amb 8 metres d’ample, i després molts d’altres amb tot just 4,5 metres, la qual cosa fa que la conducció sigui complicada i, sobretot, molt tensa.

En el que més incideixen els usuaris, però, és que l’estretor de la calçada és predominant, fins a l’extrem que en molts punts (com ara ponts) l’encreuament entre vehicles pesants és molt ajustat. Com es deia, el projecte que ja s’està materialitzant té entre els objectius centrals resoldre aquesta manca d’espai amb la construcció de cunetes trepitjables, que permetran donar un sobreample a la carretera. En total es formaran 6,6 quilòmetres de cunetes revestides de formigó. Tanmateix, és una mesura que no acaba de convèncer plenament els usuaris. «Haver-te de refiar de les cunetes per semblar que tinguis més espai no trobo coherent. La seguretat es guanya amb més amplada de calçada, i més encara en una carretera que, sobretot els caps de setmana, hi passen força ciclistes», valora Antoni Giné, veí de Sant Feliu.

El perill de la fauna

Un altre dels obstacles especialment temuts pels conductors de la C-59 és la presència recurrent de fauna, en una carretera que s’ha convertit per als animals en una perillosa frontera entre àrees de massa forestal. Hi sovintegen les imatges d’exemplars morts (senglars, teixons, cabirols, gats mesquers, guilles...) després de topades, amb les conseqüències que això suposa per a la sinistralitat viària en aquesta carretera. El projecte d’intervenció preveu l’aplicació de diferents sistemes complementaris, com són condicionar estructures de drenatge per convertir-los en passos de fauna subterranis; la col·locació de tanques cinegètiques als marges de la carretera i la instal·lació de passos canadencs –formats per barres metàl·liques– en alguns camins d’accés per evitar que els creuin els animals, i fins i tot filats elèctrics per complir aquesta mateixa funció coercitiva.

Per reforçar la separació de sentits, en un tram de 2,2 quilòmetres entre Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja es pintarà una franja central vermella per fer-la més visible i, d’aquesta manera, contribuir a reduir el risc de patir xocs frontals.

El projecte ara en marxa també preveu millores en accessos a polígons. A l’alçada de l’àrea industrial El Vapor de Castellterçol ja s'està construint una rotonda, s’adequaran dues parades de bus existents i es donarà continuïtat a les voreres del carrer de Moià. A Moià, al polígon el Prat, es construiran carrils centrals –que es pintaran de vermell– i carrils de canvi de velocitat en la intersecció existent. D’aquesta manera, s’evitarà que els vehicles pesants que es dirigeixin a Barcelona passin pel nucli urbà de Moià, ja que tindran una sortida més directa.

Subscriu-te per seguir llegint