Puig-reig, capital de la novel·la històrica

Des de la Primera Guerra Macedònica, al segle III aC, fins a l’execució pel sistema de garrot de Heinz Ches, fa mig segle, el mateix dia que van executar Puig Antich, hi ha un ampli ventall temporal que posarà sobre la taula la sisena edició de la Festa de la Novel·la Històrica, que se celebra aquest dissabte, 6 d’abril, a Puig-reig, organitzada per l’ajuntament, la Biblioteca Guillem de Berguedà i les llibreries Vella i Montserrat. Entre els dos extrems hi caben un munt de ficcions sobre les quals parlaran els catorze autors convidats, el doble que l’any passat. Les taules rodones amb els autors se celebraran a La Sala i al matí hi haurà parades i firmes a la plaça Nova. El dia acabarà amb una visita guiada a la templera Casa de Periques.

Puig-reig és la capital de la novel·la històrica juntament amb Barcelona, que celebra el seu certamen al novembre. Entre els assistent hi haurà Sònia Casas, última vencedora del Premi Nèstor Luján amb un relat que revisita les vides d’Antonio Gaudí i l’egiptòleg Eduard Toda, titulada Retorn als orígens, i Sylvia Lagarda-Mata, la guanyadora del Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona amb Veus de mort als Encants Vells, una ficció amb tocs negres que fa viatjar el detectiu Auguste Dupin a a la capital catalana i que, curiosament, també comença un 6 d’abril. En aquest cas, del 1840, i amb un assassinat causat per la possessió d’un llibre.

També estaran a Puig-reig Vicenç Villatoro, amb la novel·la sobre la construcció del canal d’Urgell (Urgell. La febre d’aigua), i M. Carme Roca, que ha resseguit la vida de la filla d’Ildefons Cerdà en Les illes interiors. Laia Perearnau repetirà, ara amb la història d’una dona que coneix el món dels passadors de fugitius durant la Segona Guerra Mundial (La passadora); M. Carmen Rodríguez parlarà d’un crim franquista a Heinz Chess. L’últim executat a garrot vil, i Albert Velasco ho farà de l’obra A la recerca de l’obra perduda, històries detectivesques i reals sobre obres d’art.

En l’edat mitjana se situen L’hereva del mar, de Juan Francisco Fernández; Terres de frontera, de Jordi Nogués, i la trilogia sobre Ermessenda de Carcassona de Josep Tort. Ramon Gasch i Teresa Sagrera ubiquen Llaços de sang en el setge napoleònic de Girona. Al segle XX trobem El malaventurat senyor Clauss, de Marta Pasqual, nazis ocults a Espanya. I en l’altre extrem de l’arc cronològic, Jo vaig ser-hi, al cap de Gos, un llibre d’intrigues a la Macedònia cobejada per locals i romans.