Qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat cultural ha experimentat un puntet d’emoció en veure la mà de bronze del segle I a.C. trobada a prop de Pamplona i en la qual els epigrafistes han pogut desxifrar la primera paraula d’una inscripció breu. El mot és «sorioleku», un terme molt semblant al que en eusquera actual significa «afortunat». De cop, una paraula escrita ens mostra el rostre de la llengua mare de l’idioma viu més antic d’Europa. Naturalment, tots els interessats en el tema es deleixen per desxifrar la resta de la frase. ¿Què deu dir? ¿Fa una invocació de la fortuna? ¿Demana sort a alguna vella deïtat? L’enigma és fascinant. Tanmateix, la solució podria no ser gaire esotèrica. Fa pocs dies es va saber que una petita pinta d’ivori trobada a Israel i datada del 1700 a.C. conté una inscripció en llengua canaànica que és la més antiga que es coneix en escriptura alfabètica. Un tresor. La frase diu: «Que aquest ullal t’elimini els polls de la barba i els cabells». És un missatge ben descriptiu de les prioritats d’aquell temps, però ben decebedor per als amants de les emocions fortes. Potser la mà basca de l’any de la picor diu «Afortunat qui tingui una mà de llautó per rascar-se l’esquena». A aquells bascos primigenis, també els devia picar tot.
