Contuberni

No soc dels que creuen en les conspiracions, però aquesta vegada sembla que només això explica tot el que està passant a la política espanyola. Els posicionaments d’«amb mi o en contra meva» no són bons en política, enrareixen l’ambient, i dificulten l’acord sempre tan necessari.

Que les dretes polítiques no han acceptat el resultat de les eleccions i el govern que en va sortir, «social/comunista» en diuen, és un fet més que evident, i sempre que poden ho demostren. I cada vegada han de pujar una mica més el volum per fer-se sentir. En aquests moments els decibels de soroll són ensordidors. I el més greu és que darrere el soroll hi ha fets que, aquesta última setmana, han superat l’imaginable.

És molt més probable que d’aquí a uns anys, en fer repàs d’aquest moment, surti un Ansón dels d’ara justificant quelcom semblant a allò de: «Felipe González era un home amb una potència política de tal calibre que va ser necessari arribar al límit i vam posar en risc l’Estat per tal d’acabar amb ell». O es destapi una conversa com aquella que va tenir en Montoro amb la dirigent canària Ana Oramas, en els moments més durs de la crisi del 2010: «Hem de fer que s’enfonsi Espanya, que ja l’aixecarem nosaltres».

Sembla com si la dreta espanyola tingués una necessitat superior de romandre en el poder, que si és en mans de l’esquerra, és perquè els hi ha robat. La bombolla en la qual viuen les dretes polítiques, mediàtiques, jurídiques i econòmiques a Madrid no els deixa veure la gravetat dels fets que executen. No serà fins d’aquí a un temps, que en seran conscients. Que a les llotges del Santiago Bernabeu es fessin negocis i es repartissin concursos públics ho veien normal. S’hi havien acostumat i no poden entendre que ara no els facin.

Aquests mateixos capitalistes són els màxims accionistes de les empreses de comunicació de la capital i són les encarregades de transmetre al públic aquest ambient irrespirable. Fins aquí, fins i tot es pot entendre, és la seva lògica econòmica, quan governen els progressistes, alguns deixen de guanyar molts diners.

Però i el món judicial, què hi té a veure? La dreta política va descobrir la utilitat del Tribunal Constitucional durant la tramitació de l’Estatut i no té cap interès a perdre-la. Aquesta vegada han anat més enllà i també controlen el CGPJ. Per què? En el primer cas, és clar, el TC pot barrar el pas a les lleis que no els agradin. Però, i del CGPJ, què en treuen? L’única resposta que se’ns acut és la de voler tenir jutges amics per si arribés el mal moment que es convertissin en justiciables. I els jutges i magistrats que entren en el joc, què en treuen? La veritat és que amb les xifres que remenen aquesta mena de personatges, en treuen ben poca cosa. I, per tant, es converteixen en mers «tontos útils» del contuberni. Sembla mentida que no se n’adonin.

Subscriu-te per seguir llegint