Nadalenques: El gall

Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema, amb el gas tot encès han enllestit el gall», va escriure fa cent anys Joan Salvat-Papasseit en el seu conegut poema sobre Nadal (aquell del «demà posats a taula oblidarem els pobres –i tan pobres com som»). Poeta barceloní, el seu Nadal no té llar de foc a la masia sinó cuina urbana de gas i s’escalfa amb braser, però hi ha un gall. No pas un pollastre, que és la denominació dels galls joves, sinó una bèstia grossa destinada a ser farcida i rostida amb parsimònia, com fan a la casa del jove malaltís, i per això l’enllesteixen el dia abans. Cal que reposi amb els seus sucs, perquè els gustos i les aromes s’aposentin, es barregin i harmonitzin. Tampoc no és cap pollastre el protagonista de la nadala infantil: «Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa n’hi darem un tall». És clar que la segona estrofa realitza un salt en el calendari i proclama: «Ara ve Sant Roc, matarem el porc, i a la tia Pepa n’hi darem un tros». Per què a la tia Pepa? Perquè fa gràcia? Per mètrica? O és un camuflat missatge liberal de quan la Pepa era la Constitució de Cadis, aprovada un dia de Sant Josep? I com és que maten el porc per Sant Roc, que se celebra el 16 d’agost, quan la tradició relaciona el porquicidi amb Sant Martí, al novembre, quan en altre temps arribava el fred? Misteris d’un text popular que presenta varietats territorials: hi ha qui afegeix que del gall en rostiran la cresta, i qui diu que a la tia Pepa li daran garrot quan matin el porc. Deu ser una versió absolutista, qui sap si carlina. Si un pollastre és un gall jove, un capó és un gall castrat perquè no empaiti gallines i es dediqui només a engreixar-se i fer un bon pes de carn melosa quan li apliquin el tractament de la cassola; del gall, en canvi, se n’espera una exhibició d’hormones masculines i la tendència a barallar-se, fet que converteix la seva carn en musculada i fibrosa, necessitada de llarga cocció. Als francesos els agrada preparar-lo amb salsa de vi negre.

Subscriu-te per seguir llegint