Les etapes netes

Aquest ral·li no es guanya corrent molt o intentant guanyar cada dia. Gestionar la cursa i fer etapes netes es el que porta a dalt del podi. No es una cursa a l'esprint. Fer una bona posició o fins i tot guanyar no serveix de res sinó mantens una regularitat. Fer etapes "netes", encara que no s'acabi al capdavant i no fer errades que acumulin minuts.

Aquest es el nostre objectiu, que es va trencar amb les quatre punxades de la segona etapa. Mala sort i impaciència. Recuperar tot el temps perdut serà molt difícil. Haurem de prémer l'accelerador, però no podrem deixar de fer etapes "netes". La de dijous va anar bé. Podríem dir que ha estat una etapa quasi, quasi neta. Hem agafat un bon ritme. Les dunes eren a contrapèl, és a dir, que la direcció del llibre de ruta ens obligava a pujar-les per la banda tova. Normalment les dunes tenen un cantó dur (per on bufa el vent ) amb una inclinació mes suau i una banda tova on cau la sorra acumulada del vent, aquesta última normalment més inclinada. Doncs no totes les podíem pujar i les anàvem contornejant pels costats.

Mitchel ha practicat motocròs a Holanda, on son especialistes amb sorra, i té gran facilitat en aquesta superfície. Hem fet 140 km. de dunes dins d'una etapa de 425 km., tots amb sorra. Tot anava bé fins que hem sortit de les dunes, hem entrat en unes grans esplanades de sorra i he dubtat cap on havíem d'anar. Infinitat de traces al mig del no res. El faig girar, tornem per on hem vingut fins el punt que reconec en el llibre de ruta. Torno a començar i sí, era per a on anàvem inicialment.

Hem perdut cinc minuts. El millor: cap mala cara, ni cap comentari negatiu. Però no només aquests cinc minuts han embrutat el dia. Portem un dipòsit de 900 litres de gasoil, però amb la configuració de sorra en la centraleta del motor, el nostre Iveco beu més de dos litres per quilòmetre! Quan faltaven 150 litres ja estàvem fent càlculs de com gestionar els últims quilòmetres. A 10 per al final hem pujat una duna totalment de costat. Amb el poc gasoil que quedava, el motor s'ha quedat aspirant aire i, de cop i volta, s'ha parat en sec. En Jarno, tranquil·lament, ha dit: «s'engegarà» . Hem estat parats tres minuts i el motor ha tornat a bramar. Hem arribat pels pèls. El nostre company d'equip s'ha quedat sense el líquid màgic i ha perdut mès d'una hora .

L'etapa en cotxes la va guanyar Sébastien Loeb. Té molt de mèrit el campió de ral·lis francès per vèncer els Audi, que mostren una superioritat tècnica envers a la resta de vehicles. En motos cal felicitar Joan Barreda, que guanyar la seva trentena etapa del Dakar, tot i no haver guanyat mai el Rallye. Acumula victòries, però no etapes netes .

Subscriu-te per seguir llegint