Quiosc Regió7

Regió7

Maria Dolors Guardia

Maltractar els grans té gènere

Tipa i molt trista estic d’escoltar notícies, dia sí dia també, de maltractaments a persones grans. Hem ensenyat als adolescents a fer equacions i, d’adults, no saben què és respectar les persones grans. Una societat amb un tant per cert tan elevat de feminicidis, violacions i maltractaments a persones grans, és una societat malalta i dolenta. I no podem resignar-nos-hi.

Crec que anem molt endarrerits en el plantejament dels currículums escolars. Fem tard. Perquè si ja estem tan malament que alguns pares són incapaços d’ensenyar valors tan bàsics com el respecte, la consideració... on podran aprendre-ho? Els que no han pogut aprendre-ho a casa, no ens queda altre remei que ensenyar-los-ho a l’escola. Se’n fan molts d’esforços, però es queden curts. No són suficients. Hi ha un tipus d’alumnat que necessita començar més de base. Ho necessiten ells i ho necessitem tots. Cal estimar-los prou com per voler ensenyar-los-hi.

Amb tot, les dades posen de manifest que els maltractaments a les persones grans també tenen gènere. Com molts altres abusos. Que, hi ha homes fantàstics, boníssims, extraordinaris... ningú no ho dubta, però les xifres canten altres realitats.

Buscant informació, vaig trobar un gràfic del 2016, de la Sanitat Pública, molt explicatiu. Els números fan plorar. Una altra desgràcia per al sector masculí.

Sanitat considera maltractaments totes aquelles accions negatives, habituals o continuades, amb rellevància penal, que pateix la gent gran i que són causades per persones conegudes o properes. I es parla de violència domèstica quan el maltractament està causat per una persona de la seva família o del seu nucli de convivència.

Els números són esgarrifosos: un 25,9% dels maltractadors són els fills (sense especificar gènere), un 23,6% altres familiars, un 18,4% persones conegudes o amistats, un 8,1% la parella i un 5,5% els cuidadors professionals.

Quant al tipus de maltractament, un 44% són psicològics (que no tenen gaire rastre), un 29% són negligències, un 15% abusos patrimonials i un 12% abusos físics.

Cap de les dades anteriors hauria de tenir aquests índexs. Són percentatges esfereïdors.

Però ara ve un dels temes més preocupants a nivell general: per què els homes són més maltractadors? Què els passa als homes si han estat a les mateixes escoles que les dones? Òbviament no és un problema exclusivament educatiu. Aquí han fallat altres conceptes. Segurament l’excés de prerrogatives impunes ha acabat girant-se contra ells mateixos.

Segons dades policials de violència domèstica contra persones grans, quant a víctimes, el 60% són dones i el 40% són homes. Però, quant als maltractadors, un 27.5% són dones i un 75.5% són homes. Que vol dir que els homes són quasi tres vegades més uns maltractadors. Què els passa?

I és que ens cal treballar molt, no sols per erradicar la violència contra la gent gran, sinó també per ajudar aquest col·lectiu masculí que no ha pogut assolir un comportament social tan bàsic.

Compartir l'article

stats