El Pont, sense piles

Totes les empreses són importants si creen riquesa i permeten als seus empleats guanyar-se la vida, pero n’hi ha que, a més, tenen un afegit simbòlic. La planta de reciclatge de piles del Pont de Vilomara va estrenar el nou polígon industrial del municipi, que va entrar als anys noranta amb un atur molt per sobre de la mitjana del Bages i amb una situació social molt més precària. L’Ajuntament de l’època, presidit pel socialista Evaristo de la Torre, va trobar en el sector del reciclatge una activitat nova i amb futur que, amb ajuda de les administracions superiors, podia aportar la vida econòmica que el municipi necessitava amb urgència. El 1995 una planta de reciclatge de frigorífics va convertir el poble en pioner, i el 1998 la planta de tractament de piles, al nou polígon, va refermar l’aposta i va demostrar-ne la viabilitat. Ara, aquella planta, amb 14 treballadors, s’atura indefinidament perquè l’adjudicació de l’explotació s’ha acabat. L’Agència de Residus de Catalunya no va actuar amb anticipació i el tancament ha caigut a sobre de la plantilla d’un dia per l’altre. A hores d’ara, tot és incertesa. És d’esperar que l’activitat es reprengui. Altrament, seria un fracàs col·lectiu.