Tenim pressupost

Tenim pressupost, per fi hi ha acord entre el PSC i ERC perquè Catalunya tingui pressupost per a l’any 2023. Segons expliquen els cronistes, ha estat una negociació llarga i no sense entrebancs, però al final ha arribat a bon port. El president del partit al govern, amb només trenta-tres diputats, a finals d’octubre mantenia que era millor anar a una pròrroga pressupostària que signar un acord amb els socialistes. Entenc que el pragmatisme i les pressions de la societat civil organitzada han fet canviar de criteri el conjunt d’Esquerra.

Quan a finals de desembre el PSC va fer públic el document de «mínims» per arribar a un acord el president de la Generalitat devia veure una oportunitat única per poder governar amb una certa comoditat durant l’any 2023. Aquesta negociació no ha estat una negociació clàssica del «tu guanyes, jo guanyo» –el famós win-win de les escoles de negocis– en aquest cas Esquerra guanyava un fet molt tangible com és mantenir el poder, com a mínim un any més, i el PSC guanyava un intangible, el de fer bandera de la política útil.

Aquesta vegada, com sempre sol passar, tots dos poden dir que guanyen, Esquerra té l’eina per governar que necessitava i els socialistes han introduït les modificacions suficients perquè s’endevini quin és el seu capteniment de cara al futur. És cert que no ha aconseguit acabar del tot amb la política del no a tot, però sí que força a virar el rumb del govern i l’obliga assumir uns compromisos en infraestructures que no desitja. En aquest punt, cal aturar-s’hi una mica. L’actual conseller de Territori s’ha mostrat molt contrari a les infraestructures aprovades; fa pocs dies encara verbalitzava el seu no. Arribats en aquest punt, per coherència només li queda la dimissió i, si no ho fa, haurà de ser el president qui el cessi. Aquest no és un tema menor, si som davant d’una «confiança verificable» com la va anomenar en Salvador Illa, en poc temps quedarà clara la contradicció i és molt millor fer-ho ara que no d’aquí a uns mesos.

El millor que es pot dir d’aquests pressupostos és que existeixen. En un moment com l’actual amb les incerteses que tenim és bo que les administracions puguin desenvolupar la seva gestió amb normalitat, a partir d’ara el govern no tindrà cap excusa per no governar i el seu president se’n pot sentir molt orgullós. Ha aconseguit allò que ningú mai havia fet abans en les democràcies occidentals –he buscat arreu i no he aconseguit cap antecedent– que el primer partit del país, aquell que li van fer un cordó sanitari perquè no pogués governar, li voti uns pressupostos perquè ell no tingui de dimitir.

Que Salvador Illa era un polític diferent, és quelcom que ja sabíem, ens ho va deixar clar com va fer front a la pandèmia, però el que està fent aquests dies, si al final li surt bé, posant per davant l’intangible de la política útil, del seu legítim interès partidari, s’estudiarà a les escoles de ciències polítiques. Si no li surt bé haurà estat pel bé del país.

Subscriu-te per seguir llegint