La recerca

Això de la recerca té molts aspectes en els que podem badar-hi prou be. Es un àmbit tant polièdric com la mateixa vida i la percepció de la mateixa. Tot bé a tomb en que, i tornant, una vegada més, a la revista Nature, resulta que en els darrers cinquanta anys, en el camp de la recerca, la publicació de dades que es puguin catalogar com disruptives ha sofert una davallada important. Davant aquesta constatació, no hi ha una resposta única que doni una explicació única, d’aquest fet. Si la evolució humana i científica es producte d’una barreja del seny i la rauxa, sembla que la rauxa no té gaire sortida i que malgrat tenim noves troballes, aquestes es sustenten en apriorismes i conceptes ja coneguts; segurament que, en general, s’està massa a la defensiva i que arriscar-se a nous paradigmes i costi assumir riscos per part dels recercadors. En poques paraules, que hi podem badar.

En l’estudi, en el que la publicació que es basa, realitzat en uns 45 milions de articles i 3,9 milions de patents, doncs resulta que des de l’any 1945 al 2010, en el cas dels articles de recerca disruptius, la baixada ha sigut de un 90%, i en el cas de las patents, en el mateix període, la reducció ha sigut de un 78%. Es podria assumir que al ser, moltes patents, producte de la recerca, els seus resultats van endarrerits respecta a la recerca científica. O sigui que es pot anar a pitjor en el cas de les patents.

Un comentari pel que fa a l’Estat espanyol; ja fa anys, un catedràtic em va comentar que la majoria de publicacions mèdiques espanyoles eren un bon recull bibliogràfic de la matèria de què tractava i es feien aportacions que no anaven més enllà de conceptes ja comentats en el recull bibliogràfic. Moltes vegades s’acompanyava de la frase: calen més estudis per establir uns resultats fiables. Afegia: almenys em serveix per posar-me al dia dels estudis realitzats. Però, serveix per innovar o per proposar nous camins basats en nous paradigmes? Ara sembla que la resposta es que generalment no. I es que costa trobar una mirada nova, innovadora i disruptiva, encara que estigui basada en conceptes coneguts.

Fa anys, es va intentar proposar un nou protocol d’atenció farmacològica per persones amb una condició psiquiàtrica. El problema va ser, que al fer la recerca bibliogràfica, aquesta només donava dades de fàrmacs ja utilitzats, si es vol canviar el protocol d’atenció, quin comitè de bioètica pot aprovar fer recerca amb fàrmacs que no estan pensats i autoritzats per una altre condició? La resposta es que cap, malgrat que en aquest cas concret i al cap de unes dècades, els nou fàrmacs proposats llavors, són els més utilitzats enguany per aquesta condició. Cal destacar que la pràctica clínica ha guanyat, en aquest cas, a la rigidesa acadèmica. Per cert hores d’ara encara no hi han gaires estudis basats en la nova pauta. Fem innovació que no es publica ja que fa basarda. I és que, en les Ciències de la Vida i la Biomedicina, les publicacions disruptives són les que tenen un menor índex disruptiu.

Subscriu-te per seguir llegint