Ara que anàvem bé a la Lliga...

Hi ha coses que pincen el nervi. Per exemple, que salti un escàndol de contuberni, conxorxa, estafa o gran badada entre el nostre estimat Barça i l’ancestral enemic que se sol anomenar «estament arbitral». Resulta que el vicepresident dels àrbitres, o d’un comitè dels àrbitres, o de no sé quina cosa dels àrbitres, cobrava d’amagatotis una picossada Barça, teòricament, per assessorar-lo sobre els costums xiuladors, refiladors i targeters dels seus companys de xiulet, uniforme i denominació pels dos cognoms i el del col·legi regional. Estem parlant de milions d’euros i de tots els presidents, des de Joan Gaspart fins als nostres dies. O també hi havia ficat el Núñez? Com que tot va de filtracions, ballen noms, dates i dades. Ara resulta que el president més blasmat per malgastador, en Josep Maria Bartomeu i Floreta (t’ho juro), va ser el que va dir que prou i va estroncar l’aixeta de la que bevia a doll el tal Enríquez Negreira. Aquest va reaccionar amenaçant de destapar ves a saber quins secrets, i com que és de la mena llesta, va fer el xantatge per burofax, el millor sistema per no deixar rastre, oi? No consta que destapés res, però a ell l’han destapat amb una inspecció d’Hisenda que ha anat a parar a la fiscalia i, ves quines coses, s’ha filtrat a la premsa de (i del) Madrid. El gremi de les aigüeres informatives va detectar una bomba capaç de desestabilitzar el Barça i li va faltar temps per detonar-la. I a la central lletera, per sucar-hi pa fins a altres hores de la matinada: «Tongo!», és la brama. La premsa esportiva catalana no n’ha dit ni piu, però la de l’os i l’arboç fa festa major. Aquí i allà, aquest sector de la indústria periodística mereix una tesi doctoral sobre la retroalimentació de la superioritat moral per mitjà de la ceguesa selectiva. Però el que dol de veritat al barcelonisme conscient és la fonamentada sospita que d’ara endavant li refregaran aquesta merda per la cara cada vegada que es queixi d’un arbitratge criminal. No s’estranyin si sovintegen, com a les pitjors èpoques.

Subscriu-te per seguir llegint