Acabem amb aquesta guerra

En el primer aniversari de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia es reforça la idea que aquesta guerra absurda s’allargarà per temps indefinit i molts ciutadans ens sentim cada vegada més preocupats per l’evolució del conflicte i per les seves possibles conseqüències. No és una preocupació gratuïta. El to bel·licós uniforme de molts dirigents polítics i també d’importants sectors de l’opinió pública a banda i banda del conflicte, l’embogida cursaa armamentista iniciada pels països europeus i la pregunta de què passarà quan Rússia decideixi que el suport d’Occident a Ucraïna no és només defensiu, obre seriosos interrogants sobre els escenaris futurs del conflicte. El filòsof alemany Jürgen Habermas, en un llarg manifest recentment publicat, recorda que els governants occidentals tenen l’obligació legal de garantir també la seguretat dels seus ciutadans –independentment del que opini la població ucraïnesa– i també una clara corresponsabilitat moral envers les víctimes i la destrucció que causen les armes procedents dels seus països.

Personalment, m’esgarrifo quan sento, reiteradament, afirmacions segons les quals Ucraïna no pot perdre. Per més que el conflicte tingui un responsable principal que és Putin, acceptar aquesta dicotomia entre victòria o derrota com les dues úniques solucions possibles és un retrocés de tot el que hem après de la història, sobretot a partir de les dues darreres guerres mundials. Allò que ens correspon com a societat civilitzada no és l’anorreament de l’enemic, sinó la recerca de solucions raonables construïdes a base de compromisos tolerables per les dues parts. Sense oblidar que, com passa sovint en els conflictes, és poc probable que aquesta guerra acabi amb la victòria total de cap dels dos bàndols. Per tant, a hores d’ara hi hauria d’haver intensos moviments diplomàtics entre totes les parts per escatir com es poden equilibrar les demandes de les dues parts per aconseguir una pau estable i duradora. Els països que formen la Unió Europea haurien d’estar al capdavant d’aquesta recerca, en coherència amb els seus objectius fundacionals que estan relacionats amb la necessitat de generar entorns econòmics i jurídics propicis a la pau.

El sentit comú més elemental dicta que cal aturar immediatament l’actual espiral bèl·lica i negociar un acord de pau, amb independència del judici que calgui fer sobre les responsabilitats d’aquesta guerra. En el camí cap a la pau, el primer pas hauria de ser rebaixar la intensitat del conflicte i arribar a un acord d’alto el foc que doni pas a les negociacions per assolir un acord definitiu de pau que pot trigar anys.

Entristeix contemplar que, en el debat públic, a penes hi ha reflexions ni aportacions sobre les condicions que caldria per construir un escenari alternatiu al de la pura derrota militar d’un dels dols bàndols. Els mitjans de comunicació dediquen pàgines i pàgines a fer cròniques de les batalles, però són molt escassos els espais dedicats a trobar solucions no bèl·liques al conflicte.

Subscriu-te per seguir llegint