He badat!

Ho confesso, deu ser perquè el lema d’aquesta columna és Badant, perquè he badat i, en aquest cas, com un babau. I ja que estem en una setmana de passió, em confesso un pecador més. Enlluernat per la gran capacitat d’innovació que aporta la intel·ligència artificial (IA), he fet com aquell que quan algú li assenyala els estels, mira el dit de qui assenyala i no en els estels. A veure si podem badar-hi una mica, menys, avui.

Fixem-nos en el nom: intel·ligència artificial. Aquí tinc un empat, artificial ho és, de ben segur, ja que està creada pels humans i no ho ha creat la natura; però intel·ligent? Aquí ja no n’estic tan segur. Si en el camp de la psicologia ja és difícil trobar una definició prou clara que englobi el concepte d’intel·ligent, en el cas d’aquest artifici humà la cosa es complica. Una definició resumida per la intel·ligència humana és la capacitat d’entendre idees complexes, adaptar-se a l’entorn i aprendre de l’experiència; una altra definició ens parla de raonar, planificar, resoldre problemes abstractes i, tornem-hi, aprendre de l’experiència i en totes dues definicions es té en compte l’entorn.

Uns factors claus de la intel·ligència, són la subjectivitat i el context. Fa uns anys el Sr. Daniel Goleman es va fer ric amb el seu llibre, posant l’èmfasi en la Intel·ligència Emocional. Va posar en primer pla la qüestió que persones amb un molt bon nivell intel·lectual fracassen en les seves iniciatives o en la resolució de conflictes, dubtava que les eines de mesura del quocient intel·lectual poguessin explicar el rendiment de les persones en els diferents àmbits socials, laborals i familiars. Si al parlar d’intel·ligència li prenem la part humana, serà això: artificial.

Badem-hi més amb la IA, una eina, els GPT Chat, que és capaç de recollir una gran quantitat de dades i, en funció dels algoritmes previstos donar uns resultats; això sí, les dades introduïdes i els algoritmes de decisió, fetes per humans!, per cert, algunes empreses s’han enriquit pagant 2 euros l’hora a les persones que alimentaven el GPT Chat. La IA pot reconèixer l’entorn i la particularitat dels problemes que li plantegem? Jo no sé si li faria cas a la resolució d’un cas o situació mèdica complexa. Per establir un diagnòstic cal conèixer a la persona i l’entorn, i encara més passa si parlem de condicions de salut mental en què el diagnòstic no ho és tot per acompanyar a les persones en el seu projecte vital.

A tot això caldria afegir els aspectes ètics i de confidencialitat de dades; si pregunto al GPT Chat en relació, per exemple, a un viatge, l’estic alimentant i pot saber a on estaré els dies del viatge. Per no parlar d’aspectes més personals. Ara que hem mitificat a la IA, segurament toca aturar-nos i fer servir la crítica humana. A l’igual no serveix per a tot ni sempre se’n pot fer cas. No veig la IA amb capacitat de planificar amb justícia. Que no ens passi amb la IA com en el cas del flim, tants anys de parlar-ne i se’n deia panícula.

Subscriu-te per seguir llegint