Proposta radical per a la Cerdanya

Això que escriure ara és un estirabot amb voluntat de provocació: La Generalitat hauria de rescatar l’autopista C-16 però alhora imposar-hi un peatge exagerat només els caps de setmana, i destinar els diners recaptats a construir a la Cerdanya habitatges assequibles per a la gent que hi viu i treballa tot l’any.

Em sembla que la proposta s’explica sola, però com que aquesta secció té 67 línies, mastegaré l’argumentació.

La finalitat de la mesura és de justícia social: es tracta que la gent rica de Barcelona compensi per la via dels peatges els danys que la seva afició per la Cerdanya causa a la gent modesta de la comarca. Una gent que els construeix la casa, els la manté i els la neteja, els talla la gespa, els proveeix del que necessiten, els serveix plats als restaurants i copes als bars, i els manté en òptimes condicions les pistes d’esquí.

L’obertura del túnel del Cadí ha portat a la bonica vall ceretana una allau de forasters amb notable capacitat adquisitiva que ha elevat el PIB comarcal brut, però al mateix temps ha disparat el preu de l’habitatge alhora que n’estrangulava la disposició. Fins i tot ha pres forma un sindicat que diu lluitar «contra l’especulació immobiliària, la falta de regulació en el mercat, l’elevat preu del lloguer i les poques opcions de lloguer de llarga durada». Els seus promotors denuncien «la construcció desmesurada, la manca d’habitatge públic i social, la manca de polítiques».

Doncs cal això: polítiques d’habitatge públic orientades de forma clara i específica a la gent treballadora de la comarca, i és de justícia que aquestes polítiques les paguin els qui han disparat els preus comprant bens immobles amb les mateixes ulleres de taxació que es posen a la Bonanova. Només faltaria que els indígenes paguessin els plats que trenquen els que de fora vingueren.

Aquesta mena de situacions s’han de resoldre amb mesures polítiques, perquè dinamitar el túnel del Cadí seria una alternativa legalment criminal i moralment inacceptable.