L’aparcament i la plaça de la Reforma

Venien de Sant Cugat del Vallès per assistir al casament del seu fill als jutjats de Manresa. Anaven tres cotxes. Eren els pares, els germans i els avis. L’accés seria fàcil, hi havia un gran aparcament a prop, el de la plaça de la Reforma.

Només entrar a l’aparcament van haver d’encendre els llums del cotxe, tot estava molt fosc. Van haver de baixar a aparcar a la planta -1. En sortir del cotxe, enmig de la foscor no podien trobar la sortida. Hi havia uns cartells de color verd, foscos, que gairebé no es veien. Un assenyalava «L’avinguda de la República». Ells buscaven els jutjats i, per tant, no sabien per on sortir. Finalment, després de pujar a la planta 0 van decidir preguntar a la persona que hi havia a càrrec de l’entrada. Els va indicar cap on hi havia l’ascensor i cap on havien d’anar per dirigir-se al jutjat. En sortir de la cerimònia, els nuvis van proposar anar tots junts a fer-se fotografies a la Seu. Però, com arribar-hi? L’ascensor amb el qual havien pujat no arribava a la Seu. Però al capdamunt del bloc de formigó sota el qual hi havia l’edifici de l’aparcament sorgia un ascensor, l’entrada, però, no estava indicada. Van pensar que travessant la plaça trobarien la manera d’agafar-lo des de baix. Després de caminar sota un sol de justícia van veure que o pujaven per unes escales dretes i llargues, o enfilaven per unes rampes, també bastant llargues. Des de la plaça no es podia agafar l’ascensor per pujar cap a la Seu. Van arribar a dalt, no sense problemes, ja que anaven amb un avi de noranta anys que caminava amb certa dificultat. Van fer les fotos i seguidament van dirigir-se a l’ascensor per baixar a l’aparcament. Donat que la capacitat de l’ascensor era limitada, van haver de baixar en tres grups. El primer grup va arribar a baix, però, sorprenentment, l’ascensor no arribava a la planta -1, es quedava a la 0. Van intentar trucar per telèfon per avisar els altres, però degut probablement a les enormes parets de formigó, no hi havia cobertura. Es van haver d’esperar que arribessin els dos grups, van travessar tot l’aparcament per dirigir-se a l’altra banda i poder baixar a la -1 per trobar el cotxe i sortir.

No podien millorar la il·luminació? No podien haver indicat la sortida per anar als jutjats? Per què l’ascensor no es pot agafar des de la plaça i s’ha de baixar a l’entrada de la planta 0 de l’aparcament per poder pujar cap a la Seu? Per què no hi ha més ombres per passejar pel parc? Per què l’ascensor no té més places? Per què no arriba a la planta -1? Per què hi ha tant formigó?

La sensació va ser que algú havia dissenyat una ratera de formigó pensant més a fer una escape room que no pas l’aparcament de l’entrada principal de Manresa.

Subscriu-te per seguir llegint