28/5: Il·lusió contra derrotisme

Cada vegada anem pitjor. No hi ha res a fer. Tots els polítics són iguals... són afirmacions que sentim més i més sovint. Seria lògica, en una societat cada cop més desigual, la queixa de les persones que ho estan passant malament, però aquestes frases estan en boca de gent amb una vida confortable, sense problemes per arribar a final de mes.

Aquest derrotisme, cada vegada més generalitzat, no està basat en cap anàlisi real de la situació econòmica, política i social, sinó que és producte d’una predisposició a enfocar la mirada únicament en els aspectes negatius, que alhora són els destacats pels mitjans de comunicació –les males notícies venen– i exagerats a les xarxes socials, moltes vegades mitjançant boles i mentides.

No es valora prou que tenim llibertat d’expressió i la possibilitat de votar, que hem estat capaços de superar una pandèmia, que estem en màxims d’ocupació laboral, que la inflació s’està controlant, que els nous contractes són majoritàriament indefinits, que s’ha incrementat el salari mínim interprofessional, que l’economia creix, que s’ha arribat a un acord marc entre patronal i sindicats per apujar els salaris, que la reforma de les pensions ha garantit la seva viabilitat i el manteniment del poder adquisitiu... i que estem vivint amb estabilitat i tenim a l’abast queviures, serveis mèdics i educatius...

Quan la gent verbalitza aquest derrotisme, potser sense adonar-se’n, està contribuint a desestabilitzar i minar el sistema democràtic i aplana el camí per a l’arribada d’un règim autoritari, en el qual perdríem la llibertat, individual i com a poble, que sembla un fet garantit, però que els vells, que vam viure la dictadura, sabem que s’ha de defensar.

És clar, però, que no ens hem de conformar, perquè en la nostra societat falta molta equitat i el nostre sistema econòmic ens porta a la destrucció de les condicions que fan habitable el planeta. Davant de tots els problemes, però, l’única eina que tenim és la política democràtica, amb la seva capacitat de transformar la realitat i d’aconseguir el bé col·lectiu per sobre dels egoismes personals.

No ens enganyem, en els mitjans de comunicació es destaquen les picabaralles, les desqualificacions personals, les manipulacions i les mentides, les declaracions i contradeclaracions, els insults..., tot plegat: politiqueria. La política real és una altra cosa, és fer feina, escoltar la gent, fixar prioritats, elaborar propostes, arribar a acords i treballar, dedicant temps i esforç a servir la col·lectivitat, a canvi d’un salari o, la major part de vegades, de franc.

El 28 de maig tenim l’oportunitat d’escollir els nostres representants a l’Ajuntament. Heu de saber que els membres de les llistes de les diferents candidatures, cadascú des de la nostra manera de pensar, tenim molta il·lusió per servir la ciutat. Esperem contagiar-la a la resta de la ciutadania perquè voti i, a més, continuï fent política i participant dia a dia en els afers col·lectius.