Història del Centre Excursionista Montserrat

Amb 101 anys de vida, el Centre Excursionista Montserrat (CEM) prepara la publicació de la seva història centenària a càrrec de l’historiador de Vic Francesc Roma, l’autor del llibre sobre el centenari de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Fa gairebé un mes, el dia de la Verge de Montserrat van inaugurar el nou local, al número 32 del Pla dels Ametllers, després d’haver tingut la sort d’haver-se pogut vendre el pis del carrer Vilanova (comprat des del 1982), dins un edifici molt envellit, que comportava constants reparacions, amb unes despeses importants difícils d’assumir. Han aprofitat el canvi per portar revistes d’informació disgregada d’altres entitats al Centre d’Informació de Muntanya de Sabadell i altres llibres i revistes locals a l’Arxiu Comarcal del Bages, i s’han quedat la informació més interna al seu nou local.

Documentat des del 1920, el Grup Excursionista Montserrat agrupava gent de Barcelona, Terrassa i Manresa, que es trobaven regularment en uns moments en què hi havia quatre centres excursionistes. A més del Centre Excursionista de la Comarca de Bages del 1905, Avant i El Muntanyenc, i a partir del 1922 el CEM. Inicialment, el 1921, en no tenir local, els del CECB els van deixar una secció, on tenien certa autonomia, però no es van acabar d’entendre i van trencar, tal com consta en una acta manuscrita. En una reunió a les Marcetes van decidir fundar el Centre Excursionista Montserrat, que va ser inaugurat per César August Torras, president del Centre Excursionista de Catalunya. Van començar a la plaça Major cantonada amb el carrer Sant Miquel, més tard van llogar el pis del carrer Vilanova número 24, en la seu del qual van instal·lar una dependència museu, on s’hi van col·locar peces arqueològiques, com ara àmfores, que van descobrir a Boades els anys 30 i que més endavant es van donar a l’actual Museu de Manresa. Inicialment, van practicar l’espeleologia i l’excursionisme esportiu, així com l’arqueologia i la formació dels joves, amb una secció infantil, que es va convertir en els Follets Blaus i, més endavant, en «Esbart Cultural d’Infants del CEM». L’any 1922 es va crear la secció d’Esports de Muntanya i el 1934 el Club Alpí Manresà, just quan va ingressar dins la Federació d’Esquí. Des del 1923, l’entitat ha disposat d’un butlletí, amb els seus alts i baixos, on es poden resseguir les activitats realitzades. El 1924 es forma la secció de fotografia i els anys 30 es van crear les seccions de Ciències Naturals i Cultura. Durant la Guerra Civil, Lluís Rubiralta, Lluís Simon i d’altres van poder salvar part del patrimoni artístic manresà anant a dipositar-lo a la Cova, on s’hi havia instal·lat el conjunt de forces de la Guàrdia Civil de la comarca. Algunes de les peces custodiades eren propietat del CEM, però mai es van retornar.

Durant el franquisme hi va haver problemes amb les autoritats que es volien apropiar del refugi dels Rasos de Peguera construït el 1933, però la constitució d’una societat privada ho va impedir. Ara el refugi és la nineta de la junta actual del CEM, llogat a una parella que en treu un rendiment professional. Fins a l’any 1942 no van poder reingressar a la Federació, amb l’esquí com a nou pal de paller de l’entitat. La postguerra era dura i el CEM va desaparèixer oficialment fins al 1954. Els anys 60 i 70 van ser d’un gran creixement, amb tres seccions capdavanteres: l’espeleologia, l’escalada i l’esquí. A partir dels 80 creix l’excursionisme esportiu i la preocupació pels temes mediambientals...