Decisió binària.cat

La vida és un encadenat constant de tries, de decisions binàries, per això, suposo, ens dividim entre els partidaris de l’opció A i els de l’opció B. Al voltant dels fets de l’1 d’octubre, la massa sobiranista (perquè si fem servir el terme independentista potser algú se’n podria sentir exclòs) havia entès que l’objectiu era tan important que es podria caminar amb unitat d’acció. El dia 2, 3, 4 i els que han vingut després han anat demostrant que els partits i els grups que es mouen al seu voltant tenien altres prioritats, altres objectius que circulaven en un segon pla fins i tot abans de l’1-O. Els afins al procés van anar insistint en la necessitat de la unitat, i bufetada a bufetada, van descobrir que els interessos dels partits són molt més poderosos.

Hi ha hagut processos electorals, hi ha hagut governs a diferents institucions, i ni Junts, ni PDeCAT, ni ERC (i a vegades ni la CUP) han posat al davant de l’interès particular el que van dir que tenien com a col·lectiu en les dates prèvies a l’1-O. Passa el temps, i tot i que en el si d’aquest col·lectiu creix el desànim i la desafecció, encara persisteix aquella idea (potser manlleu de l’escoltisme) de l’entretots ho farem tot i millor.

Al Berguedà, per casualitat, necessitat local o convenciment, no ho tinc clar, apareix com un bolet enmig d’un prat un pacte sobiranista, que posa en un mateix govern del Consell ERC, Junts, CUP i el grup independent de David Font a Gironella. D’aquest darrer grup no em consten proclames independentistes, però, pel passat del seu líder i la militància al PDeCAT, com a mínim deu tenir una ideologia sobiranista. Constatat queda el fet, que indica que la impossibilitat és possible. Berga i el Berguedà no declara cap independència, simplement posa a la mateixa taula interessos de partits (locals) i una manera de veure el país.