L’etern debat dels sous d’alcaldes i regidors

Aquests darrers dies, hi ha qui es posa les mans al cap per les retribucions que aproven els ajuntaments per als seus alcaldes i regidors. Criticar els sous és fàcil. La crítica contundent ha d’arribar quan la feina que fan no respon a les expectatives que ells mateixos han creat. A Manresa, dimarts, el nou tripartit va donar per bons els salaris, per molt que s’exclamés l’oposició. No sé dir si els 72.500 que cobrarà l’alcalde són justos o injustos. El mateix em passa, a data d’avui, amb els sous aprovats per als regidors de govern i les indemnitzacions per als que estan a l’oposició. Són retribucions que van en la línia de municipis grans. La valoració real caldrà fer-la a mesura que passin els mesos i s’acabi el mandat municipal. Tot dependrà dels resultats que ens presentin a la ciutadania. Si l’ajuntament fos una empresa diríem que els sous són merescuts si s’assoleixen uns objectius, ja sigui en qualitat del servei, en quantitat de vendes o altres paràmetres que s’hagin fixat. En un equip de govern, com el de Manresa, els objectius a superar són els programes electorals que van servir de reclam perquè la ciutadania diposités la confiança en una o altra formació. El llistó que haurà de superar el nou tripartit és alt perquè, de promeses, cap dels tres no va quedar curt.

Els governs, siguin els que siguin, sempre demanen els cent dies de marge abans de fer una primera valoració. És aviat per passar comptes, però sí que és hora de treballar a fons perquè la maquinària municipal deixi de funcionar amb marxes curtes i agafi velocitat. Que només agafi embranzida uns mesos abans de les eleccions és un d’aquells fets que generen desafecció en la política i que, a Manresa, es va concretar amb una abstenció propera als 52%. Una dada que hauria de fer pujar els colors a tots els partits que es van presentar a les eleccions. Segur que no hi ha receptes fàcils per combatre el desencís, però és clar que la gent del carrer ha de percebre que els seus representants s’arremanguen i treballen per allò que preocupa.

Que hi hagi regidors i personal qualificat que cobri per sobre dels 50.000 euros és just. Llàstima que aquesta justícia no s’apliqui de forma universal a totes les empreses, ja siguin públiques o privades. El mateix ajuntament de Manresa presideix organismes on la precarietat i els sous de misèria són habituals. El pressupost municipal d’aquest 2023 és de 110 milions d’euros, bona part dels quals se’n van a despesa ordinària. El nou consistori serà capaç de reduir aquesta despesa ordinària o fer que sigui més eficient? Aquest és un dels reptes que han de tenir sobre la taula els regidors als quals els paguem un sou, si més no, digne. Aquest any, entre les despeses rellevants, hi ha 654.000 euros que corresponen al darrer pagament fraccionat de la sentència contrària per l’expropiació d’un solar al carrer Saleses. La gestió d’aquest contenciós legal haurà suposat més de 12 milions a l’Ajuntament i, de rebot, a tots els ciutadans. No sé quins regidors i tècnics van tenir responsabilitats, però no em consta que ningú hagués renunciat a cap sou, ni a cap càrrec. Una segona partida notable, en concepte d’inversió, són els 250.000 euros que haurien de destinar-se al parc Vila-Closes, més coneguda com la plaça de les Gàbies, inaugurat el 2009 enmig de la polèmica. A hores d’ara, les partides destinades a aquest espai deuen superar els dos milions d’euros. També és un cas indesitjat d’enviar diners al sac foradat. I tampoc no sembla que vagi per millor camí el Museu del Barroc, que acumula retards, i que per aquest 2023, s’emporta una nova partida important.

Si alcaldes, regidors i tècnics tenen un bon sou no els critiquem d’entrada. Fem-ho quan constatem que no saben fer la feina per la qual els paguem.