José Luis Rodríguez Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero té un discurs complex, és a dir intel·ligent, i fa servir un to humil i conciliador. Tenia, i ha retingut, allò que en van dir Talante (tarannà, més o menys), una actitud empàtica que genera confiança; i això li ha permès convertir-se en un actiu pel PSOE en aquesta estranya i enganxifosa campanya.

Però el JLRZ no és només un conferenciant, és també un ex president amb una obra de govern que podem recordar i valorar. Van passar moltes coses entre 2004 i 2011 però n’hi ha sis que han acabat tenint especial transcendència. Vegem-les:

En Zapatero va retirar les tropes de l’Iraq. I això, malgrat que va tenir un efecte militar discret i que es va compensar amb un increment de la participació a l’Afganistan, és en si mateix positiu, clarament. Va dir allò de «apoyaré el estatuto que salga del parlament de Cataluña» i no ho va complir. El van retallar ells mateixos a les corts i encara després el TC, acumulant una nova decepció que va tenir com a única virtut evidenciar l’impossible encaix de Catalunya en l’Estat nació espanyol. Amb ell es van poder casar els gais i les lesbianes. Era una tendència que s’ha anat imposant a la majoria de països occidentals, però algú ho havia de fer possible i a l’Estat espanyol va ser el seu govern. Segurament una de les iniciatives més desconcertants del seu període fou l’anomenada Aliança de civilitzacions, que pretenia una entesa entre occident i el món islàmic. No va funcionar, perquè Espanya no té autoritat per liderar una iniciativa d’aquesta magnitud i perquè partia d’una diagnosi equivocada i perillosa. Al segle XXI al món no hi ha diverses civilitzacions sinó una de sola, profundament interrelacionada, complexa, polièdrica i, certament, contradictòria i conflictiva, però una. És històricament cert que durant el seu mandat ETA va anunciar i fer efectiva l’esperada fi de la lluita armada. Però això no es pot atribuir només al seu govern sinó a 50 anys de lluita implacable en la qual es van comprometre la gran majoria de partits espanyols, i catalans, bona part de la societat basca, la judicatura, els mitjans de comunicació i naturalment la policia i l’exèrcit. Tot va valdre contra ETA, inclosos mitjans impropis d’una democràcia i contraris als drets humans. Tot, excepte una negociació que admetés el dret d’autodeterminació. Per últim, a principi del seu segon mandat esclatava la bombolla financera que va portar a empreses, institucions i famílies a la ruïna. Ell va començar les maleïdes retallades, conseqüència d’un model de creixement basat en l’especulació, que va impulsar l’Aznar però que el seu govern no va saber (ni voler) rectificar.

L’obra de govern del JLRZ il·lustra molt bé les virtuts i defectes del PSOE. El fa bo la comparació amb el PP, sobretot en temes que xoquen amb el conservadorisme de matriu nacional-catòlica, però costa molt veure-hi gaires diferències ni en el model d’estat ni en política econòmica.