Ella és Sílvia Intxaurrondo

Sílvia Intxaurrondo, samarreta blanca amb inscripcions, jaqueta vermella, mitja melena arreglada amb reflexes de perruqueria, pòmuls marcats, una mirada fixa als ulls de l’entrevistat, i un posar rigorós. Entrevistava un possible president del govern de l’Estat espanyol. Alberto Núñez Feijóo. Per si algú està interessat, tot i que la varietat en el vestir masculí és més avorriada, ell lluïa un tallat de cabell recent, pentinat lleugerament cap a l’esquerra, amb ratlla poc definida, amb ulleres de pasta fosca i prima, vestit blau fosc, camisa blau clar, i corbata a conjunt amb l’americana. Oficial. Ella ha passat a ser la periodista espanyola del moment. A una setmana escassa de les eleccions va ser capaç de plantar cara a qui pot ser que governi Espanya a partir del proper dilluns en un debat a la primera de RTVE. També és veritat que l’última vegada que va demostrar tenir les mans plenes d’arguments en una entrevista pública, davant de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, la feina, aleshores a Telemadrid, li va durar dos telediaris.

El seu tête à tête públic a la primera de RTVE ha estat un punt d’inflexió en la campanya electoral. A Ayuso li havia qüestionat que ampliava equipaments mèdics pel còvid però sense més metges ni infermeres, i a Feijóo que no és veritat, com mantenia el líder popular, que els governs del PP haguessin pujat les pensions cada any segons l’IPC. Van ser els populars amb Mariano Rajoy al capdavant els que van posar un topall del 0,25% d’increment. El candidat popular va mantenir un to enèrgic defensant la seva tesis. Però ella, immutable, amb aquell rostre seriós i sòlid, no es va moure ni un mil·límetre de la seva veritat. La imatge ha circulat per totes les xarxes socials després de l’emissió, i a diferents mitjans se n’han fet ressò. No cal que m’hi miri gaire més en explicar-la, però només dir que la raó la tenia la periodista.

Sílvia Intxaurrondo no va fer res més que fer de periodista. Va tenir bona informació, estava documentada i sabia a qui entrevistava, estava preparada per preguntar i per repreguntar, per escoltar les resposta del candidat i per alçar la mà i poder dir que allò que argumentava no era veritat. Els periodistes potser no ho sabran tot, però han de saber el màxim, i el que no han de fer mai és tenir una entrevista, amb qui sigui, la qual no puguin qüestionar. Els polítics i els seus gabinets massa sovint intenten condicionar el paper del periodista. Si algú els demana el nom de la periodista del moment, ella és Sílvia Intxaurrondo.