Taurons virals: depredadors o víctimes?

El postureig en forma de fotos que pengen els amics i familiars que estiuegen aquests dies a Menorca, Eivissa o a les Canàries han monopolitzat Instagram i TikTok. Això i els vídeos d’albiraments de taurons a les costes de l’Estat, que en les darreres setmanes s’han viralitzat per la singularitat de veure esquals gairebé a primera línia de mar.

Des de finals de juny, ja s’han enregistrat prop d’una desena. L’últim es va produir diumenge passat, com aquell qui diu a tocar de casa, a Portbou, on dues tintoreres van sorprendre els banyistes de la platja gironina. El moment va quedar captat des de diferents punts de vista per les càmeres dels mòbils dels qui es miraven l’escena des de la sorra. Ara, però, s’ha sabut que no eren dos exemplars sinó un i, per a més inri, no es tractava d’una tintorera sinó d’un marlí del Mediterrani, una espècie semblant al peix espasa (totalment inofensiu per a l’humà).

Peix espasa o tauró, la histèria col·lectiva es va estendre a la platja per la proximitat de l’animal als banyistes que encara eren a l’aigua. Potser hi ha qui s’esperava que el vídeo fos similar a una de les seqüències de Tiburón (1975) o acabés en tràgic final, com el que va viure un turista rus quan va ser devorat per un tauró tigre a Turquia a principis de juny. Aquelles imatges, com les registrades diumenge passat, també es van fer virals. Molt, de fet. I des d’aquell moment, veure una aleta a la platja és sinònim de «cames ajudeu-me!».

De fet, hi ha mitjans estrangers com The Sun que s’han fet ressò d’aquest fenomen i alerten els seus lectors del «misteri de l’eixam de taurons que neden a prop de ressorts turístics espanyols». De misteri, però, no en té res. L’aparició de diverses espècies de taurons, tant en les costes mediterrànies com en les atlàntiques i cantàbriques, es deu especialment a l’escalfament global. Arriben a tocar de sorra, quan per naturalesa viuen en les profunditats, perquè estan febles i desorientats. O això diuen els biòlegs. I de fet, puntualitzen que quan et trobes una tintorera (el tauró estrella del Mediterrani) «el que estàs veient és un supervivent, un animal en perill crític d’extinció». Per donar una data, la seva població en aquest mar s’ha reduït un 97% en 100 anys. En gran part, per la sobrepesca.

Qui ho diria, el caçador caçat! I tot i així, a nosaltres la fòbia, promoguda per pel·lícules de ficció i vídeos virals fora de context, no ens marxa del cos. Si aquest és el camí a seguir, la por que genera trobar un exemplar nedant a tres pams esdevindrà terror quan, de cara al futur, ja no hi hagi cap al mar per gravar.