Santa Reflexió de l’Urna Sagrada

Xavier Domènech

Xavier Domènech

Jornada de reflexió: reflexionem. Què ens diu el dia d’avui? El calendari catòlic celebra santa Maria Magdalena (o Maria de Magdala), deixebla de Jesús; sant Teòfil, pretor bizantí màrtir, i sant Menelau, abat. La primera ha excitat durant vint segles la imaginació de papes, bisbes, teòlegs i escriptors. Els evangelis oficials l’esmenten entre els acompanyants de Jesús durant la predicació, amb una proximitat personal tan notable que va ser la primera en conèixer el miracle de la resurrecció. Però els evangelis apòcrifs, la tradició i la necessitat de mites exemplars la van identificar amb altres dones del relat evangèlic, des de l’adúltera salvada de la lapidació fins a una certa varietat de pecadores. No va caldre esperar gaires segles per convertir-la en prostituta penedida i penitent, i de fet és la patrona de l’ofici. Al segle passat, el Vaticà va desdir-se de la invenció, però va continuar viva en la cultura popular, com reflecteix sàviament una lletra del gran Joaquín Sabina: «Amb aquest cor tant cinc estrelles que fins al fill d’un Déu, quan la va veure, se’n va anar amb ella. I mai li va cobrar, la Magdalena». Reflexionem. Què votaria demà la Magdalena dels evangelis? Què votarien les altres Maries? I Jesús de Natzaret? Què votaria Pere, el de l’espasa de tallar orelles, o Judes, el tresorer de la societat apostòlica? Què votaria sant Teòfil de Constantinoble? Senador i pretor de l’imperi Bizantí, fou enviat per l’emperadriu Irene a expulsar els musulmans de Xipre. Derrotat al camp de batalla, el feren presoner, i en negar-se a la conversió li van tallar el cap. No era home que s’avingués a negociacions en qüestions de fe, fins i tot després de l’ensulsiada inapel·lable del seu exèrcit. I què votaria sant Menelau, abat francès de l’edat mitjana, que va abandonar un futur de riqueses materials per fer-se ermità i després monjo? La seva expromesa el va anar a «rescatar» i es va convertir en monja per la força de l’exemplaritat. En l’oferta electoral n’hi ha, però no abunda.