La reflexió independentista

El possibilisme fa que hi hagi molt de soroll a l’entorn de formar un govern de progrés a l’Estat espanyol. L’anàlisis hauria de portar a les formacions independentistes a reflexionar a fons sobre quin és el camí triat en els darrers anys que els ha fet perdre pes de manera constant. I segurament que un procés i l’altre s’han de fer a la vegada. Reflexionar en veu alta, ja entenc que és complicat, tot i que al votant català li calen algunes veus que indiquin un camí de coherència.

El resultat de les eleccions generals de diumenge han portat ja algunes conseqüències. Dilluns, el president del PDeCAT, el bagenc David Bonvehí, indicava que el camí d’aquesta formació s’havia acabat. Creu, en canvi, que hi ha un espai polític, a la dreta de Junts, que queda buit. I creu el pot omplir una formació d’àmbit nacional. Parlar de redefinir i resituar-se. No és fàcil el camí. El PDeCAT no té lideratges clars i les butxaques de la formació estan escurades. És clar que Junts li està ocupant l’espai i el deixa sense alè.

Ahir va ser el torn de la CUP. El cap de llista per Barcelona, Albert Botran, que va anunciar que passava a un segon pla i va demanar als seus companys de formació que facin un esforç per trobar un revulsiu. I no només un revulsiu, creu que li cal «una refundació».

Junts no està per llançar coets, perquè després dels diferents processos electorals ha quedat lluny dels llocs de poder i decisió de la política del país. Van deixar la Generalitat, els socialistes els han barrat el pas a l’Ajuntament de Barcelona, i, dolguts, els homes i dones de Puigdemont no s’han entès per poder seure a la mateixa taula a la Diputació de Barcelona. A les eleccions Generals també han estat víctimes del desencís independentista i han perdut un diputat, això sí, amb menys, en aquests moments són més decisius. Tenen setmanes de feina intensa per negociar la investidura. El seu futur, en tots els sentits, depèn molt de la negociació que puguin tenir.

I ERC ha vist com en un parell de cicles electorals, ha perdut la tendència que tenia per esdevenir el partit de referència a Catalunya. Al Parlament no són primera força, a les municipals han perdut pistonada i a les Generals són una de les formacions que només es pot sentir derrotada. Diferents veus també han demanat reflexions.

És un fet que bona part de les persones que havien donat suport majoritari als partits independentistes estan decebuts i han castigat aquestes formacions.

Els cal, a tots, una reflexió i decisions per canviar. Ei, si volen, eh!