Exactament igual que les altres

No soc com les altres noies. És una frase que massa sovint hem sentit en boca de les protagonistes de les sèries i pel·lícules de la nostra infantesa i adolescència. Sonaria molt rara si qui la digués fos un home.

És cert que les dones cada vegada ocupen més espais públics, però els reptes que afronta el feminisme semblen no acabar-se aquí. Personalment, em van caldre moltes lectures (de dones) per entendre que una de les meves millors qualitats és ser exactament igual que les meves companyes i no avergonyir-me’n. Abraçar la feminitat, en qualsevol de les seves formes, s’ha convertit en un acte de rebuig al patriarcat.

Al contrari del que poden pensar moltes persones, la feminitat no és només el que es representa a l’univers Barbie, va molt més enllà. Considero que una de les grans mancances de les persones amb la condició de «dones» és la germanor. També hi qui en diu sororitat; en definitiva, l’acte de donar-nos suport entre nosaltres.

Em fa mal que una de les consignes de les manifestacions autodenominades «feministes» d’uns anys ençà tingui a veure amb la mida de pantalons que fem servir: «la talla trenta-vuit em té el cony cuit». Sento dir a les persones que criden això que m’és completament igual. Tinc amigues que fan servir la talla trenta-dos i són igual de genials que les que fan servir la cinquanta. El més trist és que la meitat de la població mundial acabi reduïda a la mida del seu cos, els problemes de les dones són molt més complicats de resoldre que comprar una talla més al Zara.

Fa un mes en el suplement Revista d’aquest diari es va publicar la notícia que a partir d’ara és legal fer topless a totes les piscines públiques de Catalunya. La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, va presentar la mesura a les piscines de Manresa amb la cara radiant d’orgull. Una sociòloga amb qui vaig parlar sobre el tema va qualificar la mesura «d’infantil».

Vaig estar completament d’acord amb ella quan em va dir que «el tema d’ensenyar les mamelles ja l’hauríem de tenir superat». Crec que està molt bé tenir una conselleria i un ministeri que es dediquin exclusivament a gestionar els temes relacionats amb el feminisme. Ara que ja tenim les eines, potser faria falta fer-les servir més sàviament i parlar de problemes com els dels nens d’onze anys que violen les seves companyes de classe.