La bandera i la mà a la cartera

Era de preveure, es veia a venir. Si el govern central intentava resoldre el problema del finançament de Catalunya trencant la perversa equació que ens obliga a ser una de les comunitats autònomes que més recursos aporta i una de les que en rep menys, altres autonomies afavorides per l’actual sistema de finançament posarien el crit al cel dient que això d’afavorir als separatistes catalans, ni parlar-ne.

Ara els que protesten són els presidents autonòmics del PP, però també n’hi ha algun del PSOE que ja ha ensenyat la poteta. No volen perdre recursos i això sembla lògic, perquè cadascú ha de defensar el seu tros. Però si es tracta d’establir un sistema just de finançament no pot ser que Catalunya fos fins al 2022 la segona comunitat en recursos aportats i la desena en recursos rebuts, perquè una cosa és que les comunitats més pròsperes hagin de ser solidàries i una altra que una de les comunitats més properes es vagi empobrint. Tot i que cal remarcar que aquest any les xifres són diferents perquè hi ha més inversions per part de l’Estat.

En els darrers governs del PP, el pressupost d’inversions es repartia sense cap criteri objectiu. El ministre Montoro justificava els pocs recursos que venien a Catalunya dient que «no hay dinero», però si a Catalunya per PIB i per població li corresponia el 19% del pressupost d’inversions, per què s’hi destinava només l’11%, mentre que a altres comunitats que els corresponia el 10% hi destinaven el 22%?

En fi, els presidents que ja han començat a protestar pel nou finançament, que ja veurem com acaba, que deixin d’embolcallar-se amb la bandera i de posar-nos la mà a la cartera.