Florència: ciutat medieval i renaixentista

Dos son els més grans atractius de Florència, ciutat artística europea per excel·lència. La Galeria dels Uffizi del segle XV i l’Acadèmia, amb l’escultura «David» de Miquel Àngel. Però, tota la ciutat històrica és un enorme museu d’art. Els Uffizi es diu així pels oficis, on es reunien els burgesos de l’època: Mèdici, Pazzi, Piti o Strozzi per a fer-hi negocis. L’edifici té la forma de la lletra U: s’entra per la galeria est, al mig hi ha el carrer que serveix d’accés al museu, que dona directament al riu i a l’inici del corredor vasarià que va al palau Pitti, provinent del Vecchio. En honor de Giorgio Vasari, arquitecte i cronista de l’època. A l’altra banda, queda la galeria oest. Aquests darrers anys, els responsables del museu han anat comprant finques adjacents per ampliar noves dependències. Als passadissos centrals predominen les escultures romanes, amb bustos, divinitats i retrats. S’aprofita l’ampit del sostre per posar-hi quadres, conseqüència de la manca d’espai de l’edifici. La coberta està plena de divinitats, amb imatges mitològiques del Renaixement. L’edifici en si ja és museístic, no caldria que fos contenidor d’art, diu Francesc Gasol Pujol, expert i professor d’història de l’art i ex president dels Amics de l’Art Romànic del Bages. Conté obra d’època medieval i del renaixement. A remarcar, la sala gòtica de Giotto di Bondone, que remarcava molt els ulls, amb unes pestanyes molt treballades, que van crear escola i competia amb d’altres mestres amb taller propi.

A l’època medieval representaven la mare de Déu amb una túnica blava per identificar-la fàcilment, amb Filippo Lippi al capdavant. Famosos són també els retrats dels ducs d’Urbino, de Piero de la Francesca. Les imatges no són frontals com al romànic, on tothom es representa amb la mateixa expressió, sinó que «busquen més el naturalisme, es posen de costat, són més maternofilials i els nens més murris». Durant l’etapa gòtica, la burgesia va adquirint pes econòmic per convertir-se en clients de l’art. Es comença a trencar l’antiga piràmide social i es dona pas al sorgiment de l’humanisme: es va considerant que Déu, la seva mare i el nen Jesús també son humans com nosaltres. El Quattrocento ja es renaixement a Florència. Una de les sales més importants està dedicada a Sandro Botticelli, amb «El naixement de Venus»” on sembla que la deessa somia desperta i «La primavera» sobretot. Alguns autors agafen el nom de la ciutat on van néixer els pares, com Michelangelo Merisi, conegut com Caravaggio, ciutat d’on descendien, o Leonardo da Vinci, nascut en aquest municipi de la ciutat metropolitana de Florència, autor de l’esplèndida «Anunciació». Del segle XVI sobresurten quadres d’ Alberto Durero, Miquel Àngel, Rafael o Tiziano.

La Galeria de l’Acadèmia durant el Renaixement era justament una acadèmia d’artistes, d’on sobresurt una sala d’escultors i estudiants d’art. Destaca una còpia del rapte de les Sabines, ja que l’original està instal·lada a la plaça de la Signoria. L’impacte visual més interessant de la galeria és l’escultura «David», de Miquel Àngel, motiu de les cues que s’hi fan. Gasol explica que fou un avançat de l’expressionisme: les mans son expressament grans per simbolitzar la força. Un dels trets característics és que si es mira la figura de prop canvia el rostre que mostra la seva concentració abans de llençar la pedra amb la fona. Al costat l’artista hi té una sèrie d’obres expressament inacabades, ja que l’art havia assolit el zenit. Disposa d’una sala amb instruments musicals del Conservatori Luigi Cherubini amb col·leccions de Mèdici i Lorena.